Un total de 56 investigadors de comunicació social han recolzat l’informe La necessitat de valorar amb rigor el servei públic de la CCMA i la seva fragilitat, que exposa els motius pels quals cal mantenir l’actual model de mitjans públics per garantir el futur de l’espai audiovisual català. I ho fa amb dades, xifres i comparatives que combaten alguns tòpics i argumenten la defensa d’un model “amenaçat” que “cal preservar”.
El treball adverteix que la idea que és necessari aprimar la Corporació o sotmetre-la a canvis estructurals profunds “pot posar en perill el fràgil equilibri actual” i generar una “espiral” de pèrdua de qualitat, audiència i ingressos que podria acabar “destruint de manera irreversible” el seu model.
Rendibilitat social i cultural
D’entrada, l’informe assegura que la comparació de l’eficiència de la CCMA amb la de les televisions privades parteix d’un “error fonamental”, perquè la seva missió de servei públic “transcendeix” les consideracions economicistes de rendibilitat i costos per incloure conceptes com ara la rendibilitat social i cultural.
Així, recorda que per desenvolupar aquestes funcions totes les corporacions públiques de radiotelevisió d’Europa compten amb estructures de funcionament “lògicament” més grans que les de les televisions privades. En aquest sentit, remarca que, malgrat la crisi provoca retallades pressupostàries a tot arreu, a la majoria de països europeus de moment no es posa en dubte ni la seva existència ni que tinguin “l’adequada capacitat d’actuar” en un sector com l’audiovisual, que canvia ràpidament.
Davant del context actual en el mercat audiovisual, l’informe considera “imprescindible” assegurar l’existència d’institucions comunicatives que no es regeixin per criteris “purament mercantils” com serien els operadors públics.
Eficiència “provada” en la relació cost/resultat
Pel que fa a la cantarella que la CCMA té més treballadors que les televisions privades estatals, el document remarca que “s’obvien dades imprescindibles” per analitzar l’eficiència de la Corporació. Com per exemple que el seu model es basa en la producció pròpia i no en l’externalització generalitzada. Per això la CCMA tenia 2.619 treballadors en plantilla el 2011 (per a 6 televisions i 4 emissores de ràdio); RTVE, 6.500 (6 i 6); Mediaset, 1.390 (per a 7 televisions), i Antena 3, 1.816 (6 televisions i 4 ràdios).
A més, l’informe destaca que els mitjans de la CCMA, amb 440 milions d’euros de despesa i un 19,2% d’audiència televisiva (dades del 2011), competeixen “amb èxit” amb una televisió pública de 1.000 milions com TVE, amb un 16,8% de share a Catalunya, i grans grups privats com Mediaset, amb 845 milions i 22,8% d’audiència, i Antena 3, amb 696 milions i un 16%.
“El qüestionament de l’eficiència de la CCMA, fruit del desconeixement o de la parcialitat, és paral·lel a l’esforç dels operadors privats per impedir les inversions publicitàries a les ràdios i televisions públiques, en un moment de baixada constant d’aquestes inversions a causa de la crisi econòmica i de les noves formes de consum per internet”, afegeixen al respecte els autors de l’informe.
El pressupost de la Corporació, entre els més baixos
Finalment, el document signat pels 56 acadèmics subratlla que el pressupost de la CCMA se situa entre els més baixos de les corporacions europees de mitjans audiovisuals de països de dimensions semblants a Catalunya.
En concret, l’any 2010, el pes econòmic de la Corporació per habitant era de 50 euros (actualment és de 34), només per sobre de Suècia (51 euros per habitant), Holanda (també 51), i Grècia (31 euros el 2009). Per davant queden Dinamarca (160 euros per habitant), Suïssa (157), Àustria (115), Noruega (111 el 2009), Irlanda (82), Finlàndia (77) i Bèlgica (69).
El treball també destaca que durant gairebé 30 anys TV3 i Catalunya Ràdio han estat “eines fonamentals” de normalització de la llengua catalana i de dinamització de la indústria cultural i audiovisual.
“És imprescindible preservar la missió de servei públic de la ràdio i de la televisió a Catalunya, garantint la seva independència política del govern i dels partits polítics. Especialment en aquests temps difícils, quan la seva funció social i política és més necessària que mai”, defensa l’informe.
