Una parella de la divisió d’informació dels Mossos d’Esquadra va recopilar personalment vídeos i fotografies de 14 mitjans de comunicació que els professionals havien realitzat el passat 15 de juny, durant els aldarulls generats en l’intent de bloquejar l’activitat del Parlament per part del moviment dels indignats.

Mentre la majoria de mitjans només va entregar a la policia catalana el material ja emès o publicat, tres mitjans van facilitar totes les imatges enregistrades aquell dia: Agència Catalana de Notícies (ACN), agència Efe i Telecinco. Segons informa el setmanari La Directa, el grau de col·laboració de les direccions dels mèdia amb els Mossos va ser molt diferent.

Petició de la Fiscalia

L’entrega del material als Mossos es va realitzar per una petició de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que va donar un termini de 48 hores als mitjans. Posteriorment, el material recopilat va enviar-se a l’Audiència Nacional espanyola, que és qui instrueix el cas. L’únic mitjà que no hauria rebut la petició del fiscal, tot i que sí va rebre la visita dels Mossos, va ser l’ACN, segons La Directa.

De moment, han estat utilitzades com a prova contra la vintena d’acusats les imatges recollides per la policia als tres mitjans esmentats, a més de les de TVE, La Sexta, Antena 3, Cuatro, Europa Press, Lavínia, e-notícies i 8tv. A banda, segons el setmanari, la policia hauria mostrat el seu malestar per la “deficient” qualitat del material lliurat per BTV, ja que no en van poder extreure cap fotoprinter per utilitzar com a prova.

La tasca dels professionals, en entredit

Quan es va fer pública la petició de la Fiscalia, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va assenyalar que s’havia aplicat de manera “exagerada i generalitzada” i va titllar-la de “desproporcionada”. A més, va advertir que la mesura afectarà “de manera negativa” la tasca dels periodistes, ja que, a ulls dels manifestants, podrien ser vistos com a confidents,perquè la seva feina podria “acabar de manera sistemàtica en mans d’autoritats policials o judicials”. Això, segons va alertar aleshores el sindicat, “perjudicarà” la llibertat d’informació dels professionals i el dret a la informació de la ciutadania.