La matinada de diumenge va morir a la seva casa de Mataró el periodista musical i melòman Jordi Tardà a causa de problemes respiratoris. El passat 1 de febrer, l’endemà d’haver fet 60 anys, va anunciar que estaria uns dies “fora de circulació” per “temes de salut”. Des de que el 1982 va superar un càncer, Tardà havia anat arrossegant diversos mals, cosa que el feia autodefinir-se com a “un “malalt professional” amb una “mala salut de ferro”.
Nascut a Mataró, Jordi Tardà s’havia convertit en una icona de la música gràcies al seu programa Tarda Tardà, conegut per les seves primícies i exclusives internacionals, que emetia a Catalunya Ràdio des de feia gairebé 30 anys (el juliol els hauria complert), i que després va passar a iCatfm. Actualment era el programa de rock més longeu d’Europa.
Abans d’aterrar a Catalunya Ràdio, a la qual estava vinculat des del seu naixement, Tardà va ser promotor, primer a Musical Gripau, que va crear de ben jove, i després a Gay and Company. En paral·lel, col·laborava en revistes com Disco Exprés i Popular 1.
Utilitzant l’altaveu del programa radiofònic, el periodista musical va crear i fer créixer la Fira del Disc, popularitzant el col·leccionisme musical i la mitomania entre 1985 i 2003. Més recentment, el 2011, va impulsar el fallit Museu del Rock, on s’exhibia la seva col·lecció personal.
Jordi Tardà també havia publicat diversos llibres: John Lennon, la biografia d’un geni; Paraula de Stone (la frase mítica per la qual se’l coneixia); Diari d’un col·leccionista i la novel·la La porta de l’infern.
