La revista d’escena i cultura Godot s’acomiada després de vuit números en paper i 16 mesos de vida. La publicació gratuïta va néixer l’octubre de 2017 amb l’objectiu de reproduir a Catalunya el camí de la revista homònima de Madrid, aleshores amb set anys de vida.

“No ens n’hem sortit”, assenyalen a Periodisme en perill d’extinció el seu director, Álvaro Vicente, i la coordinadora de redacció, Neus Molina. “Godot no ha sabut posicionar-se en un mercat canviant on el paper desapareix i els continguts es defineixen a cops de bit”, escriuen en l’article de comiat, on fan una dura crítica a l’estat dels mitjans i el periodisme en general, i del cultural en particular.

“El periodisme cultural s’ha reduït a ser altaveu d’altres negocis, com el del màrqueting. El periodisme no està per a vendre entrades, ni per a vendre llibres, ni per a vendre cançons, ni per a vendre sèries. El periodisme no és una eina de negoci… o no hauria de ser-ho”, afirmen.

“El periodisme està per explicar el que passa, des de diferents punts de vista, des d’enfocaments complementaris, i això és una feina que cada vegada està pitjor pagada, perquè senzillament no serveix per a vendre res, només per a tenir consciència”, afegeixen al respecte.

Tot i el desolador panorama que descriuen, Vicente i Molina afirmen que hi ha alternatives, amb mitjans que “han trobat en els seus lectors-consumidors la seva font d’ingressos, la seva subsistència preservant la seva ètica”, i esmenten El Salto, InfoLibre, La Marea, eldiario.es, Sentit Crític o la Directa.

“Sembla que el periodisme col·lectiu i responsable ens l’haurem de fer nosaltres i per a nosaltres, ja que la informació no és gratis i els periodistes no som algoritmes”, reblen.