El grup de treball impulsat al novembre del 2011 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per consensuar una solució per evitar les molèsties que provoca l’augment sobtat de so en la televisió, ha aprovat un codi d’autoregulació on s’especifiquen els paràmetres tècnics per dur-ho a la pràctica.
El grup, format per prestadors, productores i experts, també ha aprovat la creació d’un comitè de seguiment que vetllarà per l’aplicació de les restriccions establertes en el codi i corregirà els seus possibles incompliments. El comitè estarà format per cinc membres escollits entre els representats de les parts signants, a més d’un conseller del CAC, aquest amb veu però sense vot.
Iniciativa pionera a l’Estat
El codi d’autoregulació per evitar les variacions de so tant en les interrupcions publicitàries com en els canvis de programes és una iniciativa pionera a l’Estat, sorgida en resposta a les queixes presentades per telespectadors davant el CAC.
A nivell estatal, actualment hi està treballant un grup específic integrat al Fòrum Tècnic de la TDT, del qual també en forma part l’ens regulador català. A Europa han implementat mesures en aquest sentit a França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda, Bèlgica, i, en ràdio, a Noruega.
Els signants del document, són: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 8tv, Barcelona Televisió, la Xarxa Audiovisual Local, l’Associació Catalana de Concessionaris Privats de la TDT Local, l’Associació de Mitjans de Proximitat; la Coordinadora de Televisions Públiques Locals, Mediapro, l’Associació Empresarial de Publicitat, Enginyeria i Arquitectura La Salle, i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSETB-UPC). La relació d’entitats podria augmentar properament amb la incorporació de nous participants.
Paràmetres tècnics aprovats en el codi
- Cal que els mesuraments de la intensitat mitjana de sonoritat d’un programa (programme loudness) i els descriptors rang de sonoritat (loudness range) i nivell de pic màxim real (maximum true peak level) siguin els paràmetres que s’utilitzin per a la normalització dels senyals d’àudio, com també per complir amb els límits tècnics de la cadena que segueix el senyal.
- La intensitat mitjana de sonoritat d’un programa (programme loudness) s’ha de normalitzar a -23LUFS (loudness unit referenced to full scale) amb una desviació màxima de +/-1LU (loudness unit).
- El senyal d’àudio cal que es mesuri en la seva totalitat.
- El nivell de pic màxim permès (maximum permitted true peak level) és de -1dBTP
- En l’àmbit més artístic de la producció, cal treballar per mantenir un nivell dinàmic moderat i no abusar de compressors o de maximitzadors de dinàmica.
- Els nivells s’han de mesurar amb un sistema que compleixi la recomanació ITU-R BS.1770-2 de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT).
Les dues lleis marc del sector audiovisual, tant la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, com la Llei general de la comunicació audiovisual estatal, regulen les diferències de so, però la normativa no s’ha desenvolupat.
En concret, la llei catalana estableix que “els processos de tractament dels senyals originals no poden produir en els espectadors un increment sonor notòriament perceptible respecte de l’emissió immediatament anterior”. En una línia similar, la llei estatal assenyala que el nivell sonor dels missatges publicitaris “no pot ser superior al nivell mitjà del programa anterior”.
A banda, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT) tenen sengles recomanacions, la UER R128 i la ITU-R BS.1770, respectivament, per tractar de solucionar el problema.
