En alguna ocasió Ada Colau ha recordat que ella mai no ha dit que no volgués el Mobile World Congress a la ciutat, sinó que aquest congrés, a banda del seu impacte econòmic, també havia de tenir un component més social. Ara, amb la presentació de l’informe ‘L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona’ es visualitza què volia dir l’ara alcaldessa.

I què diu l’informe? Una de les principals conclusions a les quals es pot arribar un cop s’ha llegit el document és que Barcelona és una ciutat on la connectivitat a internet i els usos digitals de la població són les d’una metropoli avançada que presenta dades molt bones de connexió a la xarxa però que, al mateix temps, també pateix una sèrie de desigualtats entre la seva població basades en el nivell educatiu, el nivell de renda i l’ocupació.

Segons l’estudi, el 84% dels barcelonins tenen la seva llar connectada a internet i el 85,4% es connecten cada dia a la xarxa, majoritàriament a través del mòbil. Uns barcelonins que es divideixen entre els que tenen un nivell de competències bàsic (20,8%), els que tenen un nivell intermedi (34,7%), els que tenen un nivell avançat (30,7%), els que no es connecten (9,5%) i els que ho fan de forma molt esporàdica (4,2%).

L’extens estudi també assenyala que “els barcelonins estan per sobre de la mitjana europea, espanyola i catalana pel que fa a connectivitat, capital humà i ús d’internet”. I és que en el cas de la Unió Europea, amb dades del 2014, hi havia un 81% de llars connectades, tres punts per sota de Barcelona. Una altra dada positiva en el cas dels barcelonins també es pot veure en l’ús regular d’internet (persones que es connecten almenys un cop a la setmana), que és del 89%, una xifra molt superior a la de Catalunya (79%), la de la Unió Europea (75%) i la d’Espanya (71%). En la mateixa línia, la xifra de 7,8% de barcelonins que no han utilitzat mai internet és un percentatge molt bo si es compara amb la Unió Europea (16,4%) o amb Catalunya (15,6%).

Mapa de les desigualtats

Les desigualtats apareixen quan, per exemple, s’analitzen les xifres en funció dels barris. A Torre Baró (Nou Barris), un dels barris amb la renda més baixa de la ciutat, només el 62% de les famílies tenen accés a internet a casa. A l’altre extrem hi ha les Corts, on el percentatge és 34 punts més alt (96%). Aquestes diferències s’accentuen si ens fixem en els majors de 65 anys, ja que en els barris que estan per sota de la mitjana de renda, el 53% dels majors de 65 anys no tenen internet, mentre que als barris de renda alta el percentatge és del 12%.

Aquesta relació encara és més clara quan les xifres es miren a partir del nivell educatiu. El 97% dels que tenen un nivell d’estudis alt es connecten a internet cada dia, mentre que en el cas dels que tenen menys estudis, la xifra baixa al 67%. En canvi, on no hi ha desigualtat en l’accés a la xarxa és entre homes i dones, que presenten unes xifres molt similars.

El director de l’informe, Cristóbal Zamora, explica que l’estudi mostra que “Barcelona està per davant de la mitjana catalana i espanyola i és capdavantera en l’àmbit europeu en connectivitat, però si mirem al detall veiem que hi ha escletxes en l’accés”. Zamora considera que una de les grans conclusions d’aquest estudi és el fet que, “veient que el 90% utilitza internet a diari, el debat ha de ser com la gent fa servir internet”. Per últim, el director de l’informe també remarca la necessitat de fer passos endavant en la “sensibilització respecte temes de seguretat com ara amb les contrasenyes”.

Una altra de les veus expertes en la qüestió és Miquel Vidal, enginyer de telecomunicacions i electrònica i col·laborador en diverses ocasions en l’Informe de la Comunicació de l’InCom UAB, que explica a aquesta publicació que l’informe mostra que “Barcelona és una ciutat sobre connectada” i atribueix l’escletxa digital existent a una qüestió que “té més a veure amb l’interès de la gent, tot i que és evident que aquest interès també està condicionat pel nivell educatiu”. “Actualment la principal bretxa digital és la motivacional”, assegura.

Vidal també considera que la millor manera de reduir l’escletxa digital és “fer créixer la motivació de la gent, per exemple a través de cursos, demostrant les utilitats d’internet”. En relació amb les diferències a l’accés a internet entre els barris rics i els pobres, Vidal ho considera un problema pel fet que “avui dia, per coses com trobar feina, és indispensable tenir internet”. “L’accés a la xarxa hauria de ser considerat un bé de primera necessitat més per les administracions, com ja ho és l’aigua, la llum o el gas”, conclou Vidal.