Òmnium Cultural va convocar aquest dimarts a Barcelona una important representació del sector audiovisual català, amb les seves principals entitats i institucions, en l’acte Per un futur audiovisual en català. La trobada va voler simbolitzar la unanimitat del sector en el reclam al Govern espanyol perquè no menystingui la llengua en la futura Llei de l’audiovisual –que s’està ultimant– i estableixi quotes de producció pròpia i continguts doblats en català a les principals plataformes, entre altres reivindicacions. Jordi Cuixart va tancar l’acte, celebrat al MUHBA Oliva Artés, alertant que la norma estatal “vol ser l’estocada definitiva al català”, i l’ha va definir com “la llei Wert portada a l’audiovisual”.
Que les plataformes i operadores, independentment del país on tinguin la seu hagin de tenir en el seu catàleg un mínim d’un 15% de producció pròpia; que les plataformes hagin de tenir un mínim d’un 60% del seu catàleg doblat al català, incloent-hi totes les estrenes de l’any en curs; que no s’eliminin les competències reguladores del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en detriment de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència; i que el mecanisme contemplat a la llei per obligar les plataformes a finançar via impostos RTVE inclogui també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la resta de televisions públiques dels Països Catalans.
Aquestes són les quatre grans reivindicacions que van aplegar a Barcelona una important representació del sector audiovisual, en un acte convocat per Òmnium Cultural. L’encontre s’ha produït en ple debat sobre la nova Llei audiovisual espanyola, que adapta la Directiva europea en la matèria i que ha de regular aspectes com les quotes de producció pròpia. Ara mateix, el Projecte de llei del Govern espanyol només contempla una quota d’un 5% de produccions en castellà.
Cuixart avisa
En plena negociació entre l’Executiu de Pedro Sánchez i els partits catalans sobre les esmenes al Projecte de llei, el president d’Òmnium va ser contundent contra la proposta. “Tinguem-ho clar, el Govern esta tocant el moll de l’os: la llengua és font de cohesió i futur a casa nostra i, que ningú s’equivoqui, aquesta llei vol ser l’estocada definitiva al català. És la llei Wert portada a l’audiovisual”, va afirmar abans de mostrar-se convençut que la societat catalana “no claudicarà” en aquesta matèria.
Cuixart va assumir “el moment crític pel català” i va dir que estan decidits a “transformar aquest atac” (en referència al projecte de llei) en una oportunitat. Alhora, des d’Òmnium es va demanar que “ningú s’espolsi responsabilitats”, dirigint-se en aquest cas al Govern de la Generalitat per exigir-li que millori el finançament de la CCMA. “Quina millor manera de deixar clar a Madrid que les institucions pròpies es prenen seriosament l’audiovisual que reparar el finançament de la Corproració”, va asseverar.
Àmplia presència del sector
L’acte va comptar també amb la participació de la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Judith Colell; el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant; la secretària general de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Rosa Andreu; el president de Productors Audiovisuals de Catalunya, Norbert Llaràs; Míriam Porté, de PROA; el productor i soci fundador de Mediapro, Jaume Roures; Pol Cruz, assessor voluntari de Plataforma per la Llengua sobre la llei audiovisual; l’actriu Àngels Gonyalons; el periodista i exconseller del CAC Salvador Alsius; el professor de la UAB i expresident de la CCMA Enric Marín, i els periodistes Montserrat Armengou, Neus Bonet i Marc Giró, entre d’altres.
Entre el públic han estat presents el president del CAC, Roger Loppacher; la presidenta de la CCMA, Núria Llorach; els productors Francesc Escribano, Tatxo Benet, Xavier Atance, Joan Gonzàlez i Tono Folguera; els directors Ventura Pons i Ventura Durall; els creadors de continguts Pol Gise, Bru Esteve, Maria Bouabdellah o Long Li Xue; els actors Sergi López i Joan Pera; representants de Plataforma per la Llengua, l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Barça; els sindicats CCOO, UGT, IAC, USTEC i Intersindical; les patronals Pimec, Cecot i FemCat; el rector de la UB, vicerectors i responsables de la UPC, UAB i Universitat Ramon Llull, i representants d’ERC, JxCat, els Comuns, la CUP, Guanyem i el PDeCAT.
Els diversos representants del sector no han cenyit van cenyir les seves crítiques a l’àmbit lingüístic, i també van posar sobre la taula la necessitat que la nova norma protegeixi la independència de les productores (respecte de les plataformes), que asseguri el finançament de les televisions públiques mitjançant les plataformes –en aquest punt, Jaume Roures va discrepar i va demanar que el finançament sigui públic–, i que no tregui competències reguladores al CAC.
Amb tot, la defensa del català i la denúncia d’una aparent manca de sensibilitat per part de l’Executiu espanyol envers les altres llengües cooficials va centrar l’acte i el parlament final de Jordi Cuixart.
