A principis d’abril, es va conèixer que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia anul·lat una resolució de la Generalitat de l’any 2006 per la qual es van atorgar a COMRàdio 22 freqüències que correspondrien a operadors privats. Mentre el Consorci de Comunicació Local (CCL) ja ha recorregut al Tribunal Superior, no ho ha fet així el Govern.

Aquest dimarts, el director general de COMRàdio, Francesc Triola, ha mostrat la seva sorpresa pel fet que la Generalitat encara no hagi presentat cap recurs, en considerar que el TSCJ “posa en qüestió una decisió de l’administració basada en la legislació audiovisual aprovada pel Parlament de Catalunya”.

El director de COMRàdio ho troba inexplicable i assegura que “és realment excepcional que la Generalitat hagi admès submisament una resolució judicial que limita la seva actuació en una matèria en la qual té competències”.

Triola creu que recórrer la decisió és “defensar” les competències de la Generalitat i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i que és una responsabilitat que “hauria d’exercir el Govern” i no només el Consorci.

Espectador passiu

Amb tot, el director de COMRàdio diu tenir confiança en què la Generalitat es sumi al CCL un cop el Tribunal Suprem l’informi de la presentació del recurs. Segons ell, la “lectura” que fa el TSJC del recurs de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR) no només pot tenir conseqüències en l’ús de freqüències per part del CCL, sinó que “qüestiona obertament la capacitat política de la principal institució del país i la capacitat tècnica de la nostra autoritat en matèria audiovisual”.

Per a Triola, no són “cap sorpresa” les maniobres de la patronal de les ràdios privades, però troba “incomprensible” que el Govern català “sigui l’espectador passiu d’un clar intent de què el paper les nostres institucions no sigui decisiu a l’hora d’ordenar l’espectre radioelèctric”.

“La legítima voluntat d’obtenir beneficis de l’explotació de freqüències per part de les ràdios privades no pot, en cap cas, anul·lar la clara voluntat dels mitjans públics de rebre el suport de les institucions per tal d’enfortir el seu paper de servei a la ciutadania, una vocació que està plenament reconeguda en el nostre ordenament jurídic, que la patronal privada pretén ara qüestionar”, ha conclòs Francesc Triola.