El Jutjat Social núm. 15 de Barcelona ha condemnat les empreses Editorial de Periodistes i Societat de Treballadors d’El Triangle a readmetre sis treballadors que van ser acomiadats durant els mesos de juny i de juliol de 2013, any en què es va acabar acomiadant tota la plantilla. Aquestes societats són les que utilitzava per operar l’editor d’El Triangle, Jaume Reixach, administrador únic en ambdós casos, segons expliquen els extreballadors al seu blog.
La sentència favorable a aquests sis treballadors se suma a cinc casos més d’antics assalariats també acomiadats l’any passat que s’han jutjat els darrers mesos, tots amb el mateix resultat: es reconeix la improcedència de l’acomiadament, es condemna l’empresa a readmetre els treballadors “en el seu lloc de treball i en les mateixes condicions prèvies a l’extinció de la relació” o, en cas que hi renunciï, a indemnitzar-los amb quantitats que sumen un valor total superior a 300.000 euros.
Els extreballadors denuncien que se’ls va acomiadar sense percebre cap liquidació ni indemnització, amb vuit nòmines pendents de pagament, i que a alguns se’ls va donar de baixa de la Seguretat Social sense comunicar-los l’acomiadament.
Més judicis pendents
Ara, en els propers mesos, a El Triangle li esperen fins a cinc citacions més per acomiadaments en les mateixes condicions, i quatre demandes més per extreballadors contractats l’any passat davant del “desmantellament de la plantilla històrica”, i que als pocs mesos també els van fer fora sense indemnització i amb nòmines pendents.
Els antics treballadors –la majoria amb més de deu anys al setmanari– acusen Reixach d’haver-se “desentès completament” de la seva sort durant el procés, ja que ni ell ni cap representant legal s’ha presentat als diferents judicis ni als actes de conciliació al CMAC.
A més, asseguren que actualment les empreses editores d’El Triangle i el mateix Reixach es troben “en parador desconegut” –la darrera seu del mitjà va tancar a finals de 2013–, per la qual cosa no poden rebre les citacions judicials. Els extreballadors creuen que es tracta d’una “estratègia” per no assumir les seves responsabilitats i per forçar que el Fons de Garantia Salarial s’acabi fent càrrec d’una part de les indemnitzacions i dels salaris que encara se’ls deu.
