Quim Miró, Laura Pinyol, Joan Maria Corbella i Joan Maria Morros (foto: Joanna Chichelnitzky).

El periodisme de proximitat, si compleix el Codi Deontològic, és una eina eficaç per lluitar contra les notícies falses. Aquesta és una de les conclusions de l’últim debat celebrat dimarts a l’Espai Línia: Com poden ajudar els mitjans de proximitat a combatre les ‘fake news’?, organitzat per Comunicació 21. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Joan Maria Corbella, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Laura Pinyol, consellera secretària del Consell de l’Audiovisual de Catalunya van  posar sobre la taula quines són les fórmules per lluitar contra aquest fenomen des del periodisme de proximitat. El debat va ser moderat pel periodista Quim Miró.

Joan Maria Morros: “Si els periodistes complim el Codi Deontològic, garantim per part de la professió cap a tota la societat que allò que els estem explicant és veritat”

Foto: Joanna Chichelnitzky

Per començar, Joan Maria Morros va deixar clar que “el més important per lluitar contra les fake news és identificar-les, i per fer-ho cal educació”. El degà va defensar amb molta vehemència el programa La premsa a les escoles, on professionals assignats pel Col·legi de Periodistes visiten instituts per ajudar els nois i noies a destriar entre simples escrits i informacions autèntiques. Considera imprescindible la implicació de l’administració pública en la difusió i l’ampliació d’aquest programa a tots els instituts de Catalunya i fins i tot a les escoles, perquè molts infants ja tenen accés als telèfons mòbils.

En la mateixa línia es va expressar Laura Pinyol, que va defensar les iniciatives d’alfabetització mediàtica que el Consell de l’Audiovisual està portant a terme. Es tracta d’unitats didàctiques dirigides a professors i escoles perquè ajudin els alumnes. “El primer que em sorprèn és que els adolescents són incapaços d’identificar una notícia en el seu format característic, per això els sembla una notícia qualsevol contingut que descobreixen a través de les xarxes socials, encara que sigui un TikTok. És un problema de format, del canal i d’identificació de la notícia”, va apuntar Pinyol.

En general, els ponents van situar el debat més enllà del mateix ofici: “No és el periodisme qui acabarà amb les fake news, sinó la societat”, va sentenciar Joan Maria Corbella.

Laura Pinyol: “És veritat que la professió en els últims 20 anys s’ha precaritzat, però qualsevol periodista té eines per lluitar contra les fake news

Foto: Joanna Chichelnitzky

El professor de la Pompeu Fabra va revelar que la universitat demana als professors que preparin els alumnes i els dotin de l’habilitat tècnica i la capacitació per allò que s’espera de la professió, però mai no els ha demanat què poden fer per evitar les fake news. Per a Corbella, la solució implica potenciar algunes assignatures “pesades” com Sociologia, Psicologia o Teoria de la Comunicació, que són les que formen periodistes crítics.

“Un periodista no és només la persona que sap escriure o sap parlar davant d’un micròfon, és la persona que sap la transcendència que té seleccionar un tema, jerarquitzar, triar un titular. Això que tècnicament és molt fàcil, socialment és molt difícil”. Precisament per aquesta raó va denunciar que “els verificadors van contra l’essència del periodisme. No es pot externalitzar la verificació, perquè forma part del mètode periodístic”.

Per al degà del Col·legi de Periodistes, la primera i principal eina que el periodisme de proximitat pot fer servir contra les notícies falses és el Codi. “Si els periodistes complim el Codi Deontològic, garantim per part de la professió cap a tota la societat que allò que els estem explicant és veritat, que s’ha obtingut de maneres lícites, que hem fet totes les verificacions que s’han de fer per part dels periodistes. És la manera que tenim de transmetre a la nostra audiència que allò s’ho pot creure”.

El compliment del Codi i l’educació mediàtica ens permetrien, segons Morros, contrarestar un percentatge molt elevat de les notícies falses. Però tots els col·lectius han d’anar plegats: “Els periodistes, perquè això protegeix la nostra feina; les empreses periodístiques, perquè els professionals garanteixen la qualitat de la marca; però sobretot l’administració pública, que està molt preocupada per les fake news. Tots hem d’anar a l’una per poder aplicar aquestes eines”.

Joan Maria Corbella: “No és el periodisme qui acabarà amb les fake news, sinó la societat”

Foto: Joanna Chichelnitzky

Tanmateix, no és fàcil complir el Codi, sobretot quan l’empresa periodística no disposa de prou recursos humans. Per aquest motiu, “el periodista de proximitat és el que més difícil ho té per complir el Codi Deontològic”, va dir Corbella, i va reblar encara més el clau: “No es pot fer periodisme sense els recursos necessaris i no es pot lluitar contra les fake news sense recursos”.

Tot i això, la consellera del CAC va reivindicar l’ofici de periodista per sobre de tot, també en el periodisme de proximitat: “Qualsevol periodista té eines per lluitar contra les fake news. És veritat que la professió en els últims 20 anys s’ha precaritzat i amb menys efectius fas la mateixa funció, però jo m’oposo a responsabilitzar les xarxes d’això. Depèn de l’ofici del periodista”.