Representants de les institucions que han consensuat la ‘Carta des de Barcelona’ (foto: UPF per a un ecosistema comunicatiu just i veraç.
Aquest divendres s’ha presentat la Carta des de Barcelona per a un ecosistema comunicatiu europeu “veraç, just i amb traçabilitat”. La declaració promou un conjunt de criteris ètics per a l’ús de les innovacions tecnològiques, i específicament en l’àmbit de la intel·ligència artificial, però no només.
La iniciativa ha estat impulsada per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb més d’una quinzena de mitjans, empreses i organitzacions del sector. En la seva elaboració també han participat experts del món de la comunicació d’arreu d’Europa.
El document s’ha presentat aquest divendres a les Tres Xemeneies de Sant Adirà de Besòs, en l’espai que acollirà el futur Catalunya Media City que impulsa la Generalitat. Els continguts de la declaració s’han debatut a la jornada Crosspoint Meeting: Echoes of the Future, celebrada dijous al Campus del Poblenou de la UPF.
Crida a l’acció
La Carta des de Barcelona remarca que, en una moment en què la societat es transforma a gran velocitat al ritme dels canvis tecnològics, “és imperatiu plantejar accions a futur” a nivell europeu. Així doncs, es fa una crida a l’acció per assolir “un ecosistema comunicatiu verídic, humà i d’alta qualitat, alineat amb els interessos i la pluralitat de la ciutadania”.
La declaració afirma que cal adoptar una “actitud propositiva” davant dels canvis provocats les innovacions tecnològiques, i que aquests canvis “s’han de regular segons principis ètics i democràtics, però no només regular”. En aquest sentit, s’apunta que les empreses i universitats europees “han de crear, produir i distribuir tecnologia, serveis i continguts per a les noves plataformes”.
El document fa una sèrie de demandes sobre com s’hauria de bastir aquest ecosistema comunicatiu del futur a Europa, que es resumeixen en 15 punts:
- Una Europa proactiva i propositiva.
- Fomentar la mirada de futur en les institucions.
- Reduir la bretxa digital.
- Un nou contracte social.
- Verificació d’autoria.
- Fomentar la responsabilitat i el retiment de comptes a l’esfera digital.
- Propietat ciutadana de les dades.
- Caminar cap la sobirania tecnològica.
- Transparència en l’ús de dades.
- Transparència algorítmica.
- Intensificar l’estudi de l’impacte psicològic en infants i joves i fomentar la prevenció en salut mental.
- Crear biblioteques de continguts de qualitat.
- Recuperació de la confiança.
- Foment empresarial.
- Cura de les llengües i les variants dialectals.
Per culminar les demandes, la Carta des de Barcelona proposa a les institucions comunitàries la creació de l’Institut Europeu de Prospectiva de la Comunicació. Seria un laboratori d’idees i experimentació que funcionaria com a pont entre la indústria, l’acadèmia i les institucions, amb l’objectiu d’esdevenir un “far de l’ecosistema comunicatiu de l’Europa del segle XXI”.
