Crític ha tancat el 2015 amb unes pèrdues provisionals de 8.497 euros, la meitat del que havia pressupostat, ja que el mitjà preveia perdre entre 15.000 i 20.000 euros en el seu primer exercici complet. En una carta als subscriptors, els impulsors del mitjà es mostren “força satisfets” dels resultats econòmics, malgrat encara no s’ha aconseguit el repte de fer-lo viable. En aquest sentit, destaquen que el pla d’empresa inicial contemplava assolir l’equilibri econòmic del projecte a quatre anys vista, però que un any i mig després ja hi són a tocar.
El 2015, Crític va ingressar 87.235,90 euros i va tenir unes despeses de 95.733,83 euros. Dels ingressos, el 52,66% (45.883,90 euros) van correspondre a les aportacions de les persones subscriptores (que a finals de l’any ja eren 1.225); el 15,74% (13.714 euros) provenia de la publicitat; el 8,37% (7.297 euros) per la producció de continguts amb patrocini; el 21,13% (18.413,18 euros) pels projectes desenvolupats com a cooperativa per encàrrecs de tercers, i el 0,61% (532,37 euros) per la venda de revistes impreses. A banda, Crític comptabilitza una subvenció de 1.292,07 euros (un 1,48% del total).
Quant a les despeses, el 51,91% se’n va anar als salaris dels treballadors (49.693,70 euros) i el 16,63% als col·laboradors (15.917,64 euros), mentre que a la infraestructura es va destinar un 12,17% (11.651,87 euros) i a projectes el 9,31% (8.914,10 euros). Per la seva part, el cost del dossier anual va representar una despesa del 7,17% 6.864,37 euros), i un 2,81% del pressupost es va destinar a la promoció (2.692,15 euros).
De cara al 2016, des de Crític es vol consolidar el projecte a diversos nivells, però sobretot en l’àmbit periodístic. Per això enguany es destinaran recursos a reforçar l’estructura periodística i cooperativa,ampliant hores de feina i buscant més col·laboradors. “Si aconseguim ser referencials fent periodisme, serà més fàcil assolir un altre objectiu: fer de Crític un projecte sòlid, menys precari laboralment i amb més capacitat d’influència, i sense cap mena d’hipoteca amb els poders polítics i econòmics del país”, argumenten.
