El director adjunt d’El Punt, Manuel Cuyàs, opina que els quinze dies de campanya constitueixen “un estat d’excepció informatiu” per culpa d’uns blocs electorals conseqüència de l’època de la transició. Amb els blocs, manté Cuyàs, queda limitada la llibertat dels periodistes a informar.

Així ho va manifestar en el marc de la taula rodona La transparència informativa davant les eleccions catalanes i la utilitat de la xarxa en la democratització d’accés a la informació per part de la ciutadania, celebrada aquest dilluns durant la presentació del web Electoralia.cat. El debat, moderat pel cap de política del diari Ara, Ferran Cases, també va comptar amb la participació del director adjunt d’El Periódico, Albert Sáez, i del director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Saül Gordillo.

Durant la taula rodona, Manuel Cuyàs va criticar uns blocs que, diu, beneficien tant als partits grans com als petits, i va advertir que ara es vol portar el sistema de blocs electorals als mitjans escrits. El director adjunt d’El Punt va afirmar, no obstant, que si no existissin els blocs segurament hi hauria més pressions dels polítics cap als periodistes dels mitjans públics que les que hi ha ara.

Per la seva part, el director adjunt d’El Periódico, Albert Sáez també va criticar el sistema de blocs electorals, però va demanar no ser “excessivament fonamentalistes” amb aquest tema. L’expresident del consell de govern de la CCMA va recordar que, per exemple, la informació esportiva es classifica de tota la vida en blocs, i va remarcar que als mitjans públics catalans els blocs han estat “molt flexibles”.

A Saül Gordillo, director de l’ACN, li preocupa que la pràctica de blocs electorals duri més temps que els 15 dies estipulats per llei. Gordillo va explicar que l’ACN no treballa amb blocs perquè no és un mitjà dirigit directament als ciutadans.

Els mitjans tradicionals i internet

Albert Sáez també va demanar que no s’estableixi la dicotomia entre uns mitjans tradicionals venuts i servilistes, i internet com a espai de llibertat. En aquest sentit, va recordar que la xarxa té molts aspectes positius, però que també s’hi fan coses que no estan bé i que hi ha espai per fer-hi el “gamberro”. Sense anar més lluny, va dir, El Periódico de Catalunya publicarà les enquestes a través d’El Periódico d’Andorra durant el període de la campanya en què la llei prohibeix publicar-ne aquí.

Per Sáez, l’expansió d’internet ha disminuït una mica la pressió dels polítics sobre els mitjans, ja que aquests no tenen ara el monopoli de distribuir la informació. Amb tot, però, considera que el que s’ha de demanar tant als mitjans tradicionals com als digitals és que respectin la democràcia i les regles del joc, que siguin equànimes i honestos, i que no es construeixin guetos.

Per la seva part, el director de l’ACN, Saül Gordillo, considera que vincular internet i les noves eines 2.0 amb la idea de transparència és “ingenu o naïf”, i creu més adient associar la xarxa al concepte de “proximitat”. També reclama que darrere una eina tan potent com internet es garanteixi el criteri professional.