El passat 24 de març, un jove periodista va restar tancat al vestuari del Lleida Esportiu durant 45 minuts amb el president del club, l’equip tècnic i els jugadors, temps durant li van retreure les seves cròniques i comentaris, i el van insultar. Quan va ser alliberat, el president, Albert Esteve, li va dir que els fets li servirien per “guanyar experiència”, segons explica Àlvar Llobet a Mèdia.cat, i li va demanar que no ho expliqués.
El periodista, quan va entrar al vestidor a petició del president del Lleida, es va trobar a terra les edicions del dia dels tres diaris de pagament de la ciutat (l’endemà d’una nova derrota del primer equip de futbol, que juga a segona divisió B). Tècnics i jugadors van demanar-li explicacions pels titulars i la crònica d’un dels rotatius, malgrat no estava signada per ell, i el van acusar de voler fer mal a l’equip.
Quan el periodista els va remetre a l’article que ell sí havia escrit, li van respondre que no en tenien cap queixa, segons explica la secció a Ponent del Grup de Periodistes Ramon Barnils. La tensió de l’estona que va passar tancat amb el nombrós grup, però, la va haver de patir igualment.
No era el primer cop que li demanaven explicacions al periodista: els responsables del club ja li havien demanat responsabilitats per cròniques, piulades i opinions expressades públicament per part d’altres companys de mitjà de comunicació i, fins i tot, de comentaristes externs.
Fets “intolerables”
Davant d’aquests fets, el Grup Barnils ha rebutjat “qualsevol intent de coaccionar” l’exercici professional amb amenaces i intimidacions, i ha titllat els fets d’“intolerables en una societat democràtica, especialment si són efectuades per part d’una entitat que rep finançament públic”. A més, l’entitat remarca que la llibertat d’expressió “ha de ser l’eina que ha de garantir un bon periodisme”, i demana que s’acabin els “marcatges” als periodistes.
El GPRB també exigeix al Lleida Esportiu (president, directiva, equip tècnic, capitans i jugadors del primer equip) que demani degudament disculpes al periodista i a la resta de la professió, de manera privada i pública.
