El Jutjat de Primera Instància número 12 de Barcelona ha desestimat la demanda presentada per la Generalitat contra el periodista Federico Jiménez Losantos, a qui s’acusava d’“intromissió il·legítima contra l’honor del poble català” per uns comentaris realitzats en el seu programa d’esRadio del 10 al 17 de setembre de 2013, amb motiu de la Diada.
“Aquí el gran problema és que els etarres són la Generalitat. Aquí la violència simbòlica sobre els ciutadans exercida des de una idea política la fa el poder i la fa la connivència del poder de Madrid que hauria de combatre’l, derrotar-lo i anul·lar-lo”, va etzibar Losantos.
“Els espanyols estan posant diners per aquesta gentussa… perquè és gentussa”. “Que tenen en l’esclavitud a mitja Catalunya que no pensa com ells”. “El clima de terror creat per aquestes mogudes no té més paral·lelisme que l’Alemanya dels anys 30”. “És una dictadura amplificada, monstruosament, pels mitjans de comunicació comprats i dirigits pel mateix poder despòtic que organitza aquestes marabuntes”. Aquestes són algunes de les perles de Losantos que la Generalitat exposava en la denúncia.
No es valoren les expressions
La denúncia de la Generalitat entenia que la intenció d’aquestes manifestacions era denigrar al col·lectiu de la societat catalana”, i demanava que es condemnés Jiménez Losantos i Intereconomía TV a no realitzar “ulteriors declaracions lesives contra el poble de Catalunya”, i a publicar la sentència en els dos diaris de major difusió estatal i de Catalunya.
En la resolució, el magistrat assenyala que el dret a l’honor també es pot aplicar a col·lectius (a diferència del que argumentava la defensa), però assegura que “en cap cas” es pot considerar que les manifestacions del periodista es referissin a “tot el poble català” per la seva “naturalesa heterogènia”, sinó que ho feia “a qui segons el parer del periodista organitza, encoratja i serveix al procés sobiranista que es viu a Catalunya”.
Així doncs, sense entrar a valorar les paraules de Federico Jiménez Losantos, el Jutjat desestima la demanda perquè “no hi ha una correcta identificació subjectiva de la dignitat que es diu ultratjada”.
