Dones Visuals denuncia que l’audiovisual català continua reproduint “estructures de poder i violències”

L’associació Dones Visuals ha alertat aquest divendres que la indústria audiovisual catalana continua reproduint “estructures de poder” i “violències” que exclouen les persones racialitzades, del col·lectiu LGTBI o amb discapacitat. En una compareixença a la comissió de control de l’actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual al Parlament, des de l’entitat Salima Jirari El Kouaihi ha lamentat que, malgrat el discurs sobre la diversitat “guanya visibilitat”, les dades i els testimonis professionals mostren que els canvis són encara “superficials”. Dones Visuals han demanat al Parlament la incorporació de “mesures concretes” que garanteixin una transformació del sector audiovisual.

En concret, han parlat d’establir comissions paritàries i diverses, quotes als equips, “però no només al gènere, sinó a la raça, orientació sexual, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu” i que la CCMA apliqui el Pla de Diversitat en càrrecs de lideratge. “Creiem que no han estat d’aplicació en tots aquells càrrecs de lideratge, direcció, guió i producció i en els caps d’equips tècnics”, han dit sobre l’aplicació del Pla de Diversitat de la CCMA. “També una distribució equilibrada dels fons per a la producció de continguts tenint en compte el gènere i la diversitat”, han afegit.

Del Pla de Diversitat de la CCMA han dit que és necessari que es faci un informe que reculli dades “no només de la plantilla, sinó també de les produccions que ha portat a terme des d’una perspectiva de gènere”. Han lamentat la “manca d’accés” a dades sobre quantes dones se seleccionen en els projectes de la CCMA.

La presència de les dones al cinema

L’associació, amb un miler de sòcies, ha iniciat la intervenció recordant que a Catalunya “fa deu anys no hi havia cap mesura de gènere a l’audiovisual”. En referència a dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals, han lamentat que el darrer any analitzat s’ha passat del 56% al 33% de directores amb llargmetratges que han rebut ajuda de l’ICEC.

Respecte a les candidatures dels Premis Gaudí d’enguany, han explicat que el nombre de directores candidates a millor direcció cau un 26% davant d’un 74% d’homes directors. Pel que fa als pressupostos, “els llargmetratges de ficció signats per homes aquest any tenen un 30% més de pressupost”, han exposat. “Les directores han fet les seves pel·lícules amb una mitjana d’1,9 milions i els directors amb 2,47 milions d’euros”, han relatat després de constatar que es produeix una “bretxa pressupostària”.

Sobre la diversitat, han alertat que a les candidatures dels Gaudí hi ha hagut un 0% de professionals asiàtics descendents i àrabs, un 6% de professionals afrodescendents, gitanes i nadiu-americans, un 0% de professionals amb discapacitat intel·lectual, un 1% de professionals amb discapacitat física i un 2% de professionals no-binaris i trans.

Finalment, tal com va apuntar aquest dijous l’Acadèmia del Cinema Català, han recordat que, més enllà de les xifres quantitatives de presència, “la realitat de moltes professionals dins de la indústria catalana passa per situacions de violència i abús”.