Una enquesta del Grup de Periodistes Ramon Barnils revela que el 71,26% dels professionals que treballen a les comarques de Ponent han rebut pressions en exercici de la seva feina. Dels enquestats que han rebut pressions, el 23,89% assenyala que aquestes s’han produït per intentar canviar l’enfocament d’una informació; un altre 23,89% per afavorir o tractar amb carinyo algun tema, persona o institució; el 21,11% per no tocar certs temes o persones; el 15,56% per censurar part del contingut, i un altre 15,56% per no publicar o emetre algun tema.

Sobre la freqüència de les pressions, un 32,18% assegura que aquestes s’ha produït sovint; un 34,48% molt de tant en tant, un 20,69% anecdòticament, i un 12,64% assenyala que mai.

Pressions internes i externes

Segons els enquestats en el treball del GPRB de Ponent, un 28,64% de les pressions provenen del propi mitjà; un 26,93% de les institucions públiques; un 20,52% dels partits polítics; un 11,53% d’empreses, i un 7,26% d’associacions.

Per temàtica, on es reben més pressions és de política, amb el 46,22%, seguit d’economia amb el 16.81%; societat, el 13,45%; cultura, un 8,4%; successos, un 6,72%, i esports amb un 2,52%.

L’enquesta mostra que, dels periodistes que han rebut pressions, un 21,11% les ha acatat totalment; un 45,56% parcialment, i un 28,89% no n’ha fet cas. Amb tot, el 85,06% no ha patit cap tipus de represàlia per no fer cas de les pressions; el 8,05% les ha rebut lleus, el 5,75% mínimes, i l’1,15% molt greus. Segons els autors de l’estudi, el resultat “evidencia l’existència d’espais d’independència i llibertat professionals, però també el pes generalitzat de la por, que juga a favor de l’autocensura”.

El treball també mostra com un 49,43% dels enquestats no s’ha frenat a l’hora de publicar temes per por a patir represàlies o altres conseqüències. En canvi, la por ha fet que un 27,59% ha fet que no publiqués algun tema; un 16,09% en canviés l’enfocament, i un 6,9% el publiqués igualment però sense signar-lo.

Bona nota als mitjans

En general, la majoria dels enquestats consideren que el grau de llibertat d’expressió i d’independència al mitjà per al qual treballen és alt. En concret, un 24,14% atorga un 8 de nota (sobre 10) quant a llibertat d’expressió del mitjà; un 21,84% hi posa un 9; el 12,64% un 5, l’11,49% un 7, i el 6,9% atorga un 6 de puntuació.

Per la seva part, un 26,44% dels enquestats puntuaamb un 8 el grau d’independència amb què treballa; un 22,99% atorga un 9; el 18,39% un 7, i un 10,34% dóna un 5 de puntuació.

Doble crida del Grup Barnils

Des del Grup de Periodistes Ramon Barnils es veu amb preocupació el fet que les pressions als professionals “siguin un fet habitual i pervisqui la voluntat de control dels continguts” que elaboren. Per això, fa una doble crida.

Per una banda, a institucions, partits, empreses, entitats i direccions de mitjans perquè “deixin treballar els periodistes amb llibertat”. I per l’altra, als mateixos professionals de la informació a “fer valer el seu criteri ètic i professional pam a pam, paràgraf a paràgraf, fent cas omís a les pressions i, si cal, denunciar-les als organismes pertinents o directament a l’opinió pública”. Segons recalca el GPRB, “la millor manera de desactivar les pressions és quan aquestes no aconsegueixen el seu objectiu”.

L’enquesta es va realitzar entre gener i febrer de 2016 i va comptar amb la col·laboració de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes. En total, es van rebre un total de 87 respostes de professionals de la informació, una xifra que el Grup Barnils considera “significativa”, ja que el CPC de Ponent té 160 associats.