El Consell de l’Audiovisual de Catalunya alerta que la publicitat de joguines a les plataformes d’intercanvi de vídeos i les xarxes socials, sovint amb la presència d’influenciadors infantils, ha suposat un “retrocés” pel que fa a la protecció dels menors d’edat, ja que “és més encoberta, més enganyosa i conté més estereotips de gènere que l’emesa mitjançant la televisió tradicional”. A més, compta amb un nombre molt alt de visualitzacions, uns 20 milions.

Segons dos informes del CAC referits a la campanya de Nadal 2021-2022, el 81,3% dels vídeos sobre joguines adreçats a infants i difosos per internet no tenien cap tipus de missatge que informés que en les peces hi havia publicitat pagada, de manera que no es podia diferenciar el contingut de la publicitat.

L’ens regulador també ha detectat el 69,6% dels vídeos de joguines difosos per internet inclou representacions d’estereotips de gènere, una xifra molt superior a la registrada en la publicitat de joguines a la televisió tradicional, que és del 43,2%.

Aquestes dades consten en els dos informes realitzats pel CAC sobre la qüestió, un primer referit a internet i l’altra a la televisió.

“Aquests dos informes sobre la publicitat de joguines ens mostren clarament que aquest tipus de publicitat a internet ha suposat un cert retrocés pel que fa als drets dels menors d’edat. La publicitat que els infants i els adolescents poden trobar a YouTube i a les xarxes socials és més perjudicial perquè no està identificada com a tal, perquè atorga funcionalitats inexistents als productes i perquè inclou un nombre d’estereotips de gènere molt més elevat que en el cas de la televisió”, afirma el president del CAC, Roger Loppacher.

“Si a això li afegim la utilització que es fa dels influenciadors, en especial dels influenciadors menors d’edat, tenim un públic infantil molt desprotegit”, alerta. “A més, es tracta d’una situació que perjudica els prestadors de televisió tradicionals, que, al llarg dels anys, han reduït, millor o pitjor, els elements més perjudicials dels missatges publicitaris. Cal tenir molt present que els anuncis de joguines, lluny de ser inofensius o banals, comporten una difusió de valors molt importants per a l’educació dels menors d’edat. Cal que els canals d’internet adreçats als infants actuïn amb més responsabilitat”, afegeix Loppacher.

El CAC s’ha adreçat a les empreses prestadores que apareixen en l’estudi sobre internet per instar-les a adoptar les mesures necessàries per tal que informin les persones usuàries quan un vídeo contingui publicitat.

Informe sobre internet i xarxes

L’informe La publicitat de joguines en plataformes i xarxes socials durant la campanya de Nadal 2021-2022 analitza 112 vídeos amb continguts publicitaris de joguines publicats durant la darrera campanya de Nadal a 25 canals i perfils a YouTube, Facebook, Instagram i TikTok. Tots els vídeos tenen com a llengua vehicular el castellà, tot i que el 17,9% pertany a creadors de continguts radicats a Catalunya.

El document del CAC indica que gairebé tots els vídeos analitzats, l’acció publicitària s’integra en el relat audiovisual, una estratègia que dificulta als infants identificar-ne la naturalesa comercial. Aquesta integració de la promoció de la joguina en el contingut adopta formats diversos, on destaquen les situacions de joc i interacció amb les joguines per part d’infants o persones adultes, la recreació d’històries protagonitzades per joguines, el review o l’unboxing.

L’informe constata que en el 81,3% vídeos analitzats no s’hi ha detectat cap tipus de missatge que informi de la presència de publicitat. Un percentatge superior al 75% detectat en l’informe elaborat durant la campanya de Nadal 2020-2021. La identificació de la publicitat, quan existeix, es produeix a través de dues vies, que poden ser concurrents: els missatges generats a partir de funcionalitats específiques ofertes per les plataformes i xarxes socials, i els inclosos per les persones creadores dels continguts mateixes.

Un 34,8% vídeos inclou la participació d’un influenciador infantil, una figura que genera una especial relació de confiança. El CAC explica que el generador de tendències es val del vincle de confiança que estableix amb l’audiència per fer un discurs de complaença envers la joguina, que pot ser explícit quan en ressalta les qualitats, o bé implícit quan apareix en una situació de joc.

Pel que fa a l’atribució a les joguines de característiques no reals, la més freqüent és l’animació figurada de moviment i/o de veu. Es tracta d’un recurs propi dels canals i perfils que recreen històries protagonitzades per nines i ninots, als quals s’atorga moviment i parla que no li són propis. Respecte de la totalitat de la mostra, la proporció de vídeos amb elements susceptibles d’induir a error respecte de les característiques de les joguines augmenta en vuit punts en relació amb l’informe anterior (del 40% al 48,2%).

Pel que fa als estereotips de gènere, la publicitat de joguines en xarxes i plataformes mostra, majoritàriament, situacions de joc segregat entre nenes i nens. Aquest fet es fa palès en les diferents joguines promocionades en funció del gènere de les persones que protagonitzen els vídeos. Així, els personatges femenins promocionen, principalment, joguines que impliquen una reproducció de l’esfera primària, com les nines, les representacions d’animals i mascotes, o els jocs d’imitació de la realitat de l’àmbit privat i de la llar. Per contra, les figures masculines promocionen joguines vinculades a l’acció i la lluita, com ninots, videojocs i representacions d’armes.

La presència d’estereotips de gènere de l’informe actual a internet, del 69,6%, és molt semblant a la del document equivalent de l’any passat (68%). En canvi, si es compara amb l’informe actual sobre televisió, es pot comprovar com a internet hi ha una presència d’estereotips de gènere substancialment més gran que en el cas de la televisió tradicional (43,2%).

La presència d’estereotips és encara més intensa en els continguts protagonitzats per influenciadors infantils i està present en el 84,2% dels vídeos que publiquen.

L’ens regulador assenyala que aquests perfils i canals adopten una estratègia multixarxa en la promoció de joguines, que es duu a terme tant amb la publicació dels mateixos continguts, com d’específics adaptats al format propi de cada plataforma. En aquest marc, subratlla, YouTube juga un rol central en la promoció de joguines respecte de la resta de plataformes i xarxes socials.

Els estereotips de gènere a la televisió

El segon dels informes és La representació dels estereotips de gènere en la publicitat televisiva de joguines durant la campanya de Nadal 2021-2022, que analitza 88 espots.El 58,9% dels anuncis de joguines de la mostra s’emeten en llengua castellana.

La principal conclusió de l’informe és que el 43,2% dels espots de joguines analitzats contenen representacions d’estereotips de gènere. Un valor que supera en vuit punts el de la campanya anterior, any en què havia registrat una davallada important respecte del 2019-2020. El CAC assenyala que aquest fet podria tenir relació, si més no en part, pel descens en l’actual campanya dels espots de jocs de taula, una de les joguines amb menys estereotips de gènere.

Considerant la incidència d’aquest factor, el que s’observa és que, respecte del 2019-2020, s’ha reduït la presència d’estereotips de gènere, tant en termes relatius com absoluts, i la tendència creixent a mostrar nenes i nens en una mateixa creativitat. Per contra, es referma la tendència de concentrar els rols estereotipats en les nenes.

En aquest sentit, la comparativa de dades mostra la tendència, en els darrers anys, a incrementar la prevalença dels estereotips femenins: el 82,8% del total de representacions d’estereotips que es refereixen al gènere femení, que incrementa les proporcions constatades en anys anteriors: el 79,5% en la campanya 2020-2021 i el 69,1% en la 2019-2020.

Igualment, i com als dos darrers anys, els tres estereotips femenins més repetits mostren nenes que només juguen amb nenes (no es relacionen amb nens en el desenvolupament de l’espot), nenes que juguen a nines i nenes que adopten el rol de mare en el joc.

El CAC també indica que llenguatge utilitzat en els anuncis potencia l’estereotipització dels rols de nenes i de nens: elles parlen de “plorar”, “descobrir” (joguines), “color” i utilitzen termes relacionats amb la cura personal; ells incorporen un vocabulari de lluita i competició, i paraules com “increïble”, “escollir” o “guanyar”.