L’encara president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, ha destacat la idoneïtat de la declaració impulsada per la Unió Europea sobre els drets de les persones davant la transformació digital, i ha assenyalat que servirà per establir un marc per protegir els drets i llibertats de.

“El marc de drets i garanties que proclamen les institucions europees tindrà una gran importància per establir normes clares i eficaces pel que fa a la transparència dels algoritmes, la seguretat davant la intel·ligència artificial, la privacitat i el combat contra la desinformació i contra els continguts que fomenten la violència i l’odi, així com en favor de l’alfabetització audiovisual”, ha afirmat.

Loppacher ha fet aquestes declaracions arran de la proposta de Declaració europea sobre els drets i principis digitals per a la dècada digital. Es tracta d’un compromís polític i una responsabilitat compartida entre la Unió i els estats membres per reforçar la protecció dels drets de les persones usuàries en l’entorn digital. A més, la Comissió ha proposat que l’informe anual sobre l’estat de la Dècada Digital, que haurà de ser presentat al Parlament i al Consell, inclogui el seguiment de l’aplicació dels principis digitals esmentats.

La declaració consta d’un preàmbul i de sis capítols. El primer capítol situa les persones en el centre de la transformació digital i demana que s’adoptin les mesures necessàries per tal que els valors de la UE i els drets dels ciutadans reconeguts pel Dret de la Unió es respectin tant en línia com fora de línia.

El capítol II és un compromís per tal que la transformació digital no deixi ningú enrere, especialment pel que fa a les persones grans, les persones amb discapacitat i les vulnerables. En aquest punt s’assenyala que totes les persones tenen dret a l’educació, la formació i l’aprenentatge permanent i que haurien de poder adquirir totes les capacitats digitals bàsiques i avançades.

El tercer capítol demana vetllar per la transparència en l’ús dels algoritmes i la intel·ligència artificial, així com que les persones estiguin empoderades i informades quan interaccionin amb aquestes tecnologies. En concret, es demana evitar la discriminació il·legal i també es proposa permetre la supervisió humana. També se sol·licita vetllar per un entorn segur en què les responsabilitats dels prestadors grans i dels responsables d’accés estiguin ben definides.

El capítol IV afirma que tothom hauria de tenir accés a un entorn digital fiable, divers i multilingüe, ja que l’accés a continguts diversos contribueix a un debat públic plural. En aquest sentit, demana a les plataformes en línia de mida molt gran que mitiguin els riscos derivats del funcionament i l’ús dels seus serveis, inclosos els de les campanyes de desinformació. Igualment, es proposa adoptar mesures per combatre totes les formes de continguts il·legals en proporció al dany causat i amb ple respecte del Dret a la llibertat d’expressió i informació, sense establir cap obligació general de supervisió.

El capítol cinc estableix un compromís per protegir les persones de la ciberdelinqüència, així com per combatre als que intentin atacar la seguretat en línia o que fomentin la violència i l’odi per mitjans digitals. També es destaca la necessitat de protegir els nens i joves en l’entorn digital i a aportar oportunitats per als infants que vulguin adquirir competències per navegar en l’entorn digital.

Finalment, el darrer capítol, relatiu a la sostenibilitat, presenta un compromís per tal de desenvolupar i aplicar solucions digitals amb efectes positius en el medi ambient i el clima.