El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha aprovat tres acords relatius a continguts emesos per diversos mitjans.

El primer fa referència a les declaracions de Federico Jiménez Losantos del 6 d’abril al seu programa on proposava accions violentes contra interessos alemanys, l’endemà que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein no admetés la imputació del delicte de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont i el deixés en llibertat sota fiança.

En el programa Es la mañana de Federico d’esRadio, Losantos va parlar de la població alemanya resident a les Illes Balears com a “ostatges” i de fer “esclatar” cerveseries de Baviera. A més, justificava les actuacions recordant que, en el seu moment, els assassinats del GAL “van funcionar extraordinàriament bé” per influir en l’actuació judicial de França contra ETA.

El CAC conclou que les manifestacions realitzades pel conductor i director del programa es podrien catalogar com a “incitadores a l’odi” i, en conseqüència, podrien suposar una infracció “molt greu” de la Llei general de la comunicació audiovisual, de manera que s’ha l’acord s’ha comunicat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

L’acord s’ha aprovat amb cinc vots a favor (Roger Loppacher, Salvador Alsius, Yvonne Griley, Carme Figueras i Eva Parera) i un en contra (Daniel Sirera).

Toc d’atenció a Terribas

Un altre acord fa referència a la secció La portada de Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio del passat 26 de març. La periodista va fer un seguit de referències informatives sobre l’actualitat del dia que incorporaven elements valoratius, tant en la tria del tema objecte de la secció (la detenció de Puigdemont el dia abans per part de la policia alemanya i les mobilitzacions d’una part de la ciutadania) com en la presentació de fets contextuals (les referències a altres causes judicials). L’espai també va abordar les oportunitats de diàleg, la divisió ciutadana a Catalunya i la crida a la no-violència.

El CAC considera que cal enquadrar l’espai esmentat dins la categoria de sumaris radiofònics, seguint la definició que en fa el Llibre d’estil de la CCMA, atès que fa una selecció dels temes d’actualitat del dia des d’un vessant personal que incorpora elements valoratius.

Així doncs, l’acord conclou que de l’anàlisi de La portada d’aquell dia “no s’aprecia” la introducció de cap element que pugui contravenir el pluralisme informatiu. Amb tot, també es constata que l’espai va presentar “diversos elements valoratius”, i es recorda a la CCMA “la importància de cenyir-se escrupolosament a les previsions del Llibre d’estil i de delimitar clarament els elements que són interpretacions o valoracions professionals de les opinions personals”.

Com en l’anterior cas, l’acord s’ha aprovat amb cinc vots a favor (Roger Loppacher, Salvador Alsius, Yvonne Griley, Carme Figueras i Eva Parera) i un en contra (Daniel Sirera).

L’ús del terme ‘exili’ a TV3

Finalment, l’altre acord del ple del Consell de l’Audiovisual fa referència a l’ús del terme exili en diferents programes de TV3 que el 23 de març van informar sobre la situació en què es troba la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, així com altres membres de l’anterior Govern de la Generalitat.

El CAC recorre al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), on defineix exili com a “expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics” (primera accepció), i també a la Reial Acadèmia Espanyola, on el defineix com a “separació d’una persona de la terra on viu” (primera accepció) i “expatriació, generalment per motius polítics” (segona accepció).

A més, l’informe de l’ens regulador indica que els casos en què els periodistes de TV3 empren el concepte exili ho fan “sense determinar-ne el caràcter voluntari o forçós i sense establir una relació amb els motius, polítics o no, d’aquesta expatriació”.

Així doncs, l’acord del CAC constata que l’ús del terme exili “no contravé els principis de veracitat i rigor informatius ni els d’imparcialitat, neutralitat i pluralisme de la informació”, i per tant s’ajusta al Llibre d’estil de la CCMA. A més, constata que també s’estan utilitzant “altres fórmules de la narració periodística per referir-se a aquest mateix concepte”.

En aquest cas l’acord ha comptat amb els vots favorables de Roger Loppacher, Salvador Alsius i Yvonne Griley, i el contrari de Daniel Sirera, Carme Figueras i Eva Parera, de manera que s’ha acabat aprovant gràcies al vot de qualitat del president.