Després de realitzar un informe sobre la cobertura informativa de la vaga general del passat 29 de setembre realitzada per cinc mitjans públics, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha conclòs que, amb vista a possibles futures aturades, tant l’autoritat competent a l’hora de fixar els serveis mínims dels mitjans públics com els òrgans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA) “haurien d’atorgar més presència als programes informatius”.

De les dades extretes de l’informe (que analitza TV3, el 3/24, La 1, el Canal 24 Horas i Catalunya Ràdio), el CAC destaca que els mitjans públics catalans, especialment la televisió, van oferir un temps total de programes informatius “molt inferior” al dels seus homòlegs estatals, per la qual cosa el temps destinat a les notícies sobre la vaga general també va ser “molt baix”.

En concret, TV3 va emetre 2 hores i 17 minuts d’espais informatius (1 hora i 17 minuts d’emissió original), mentre que La 1 van ser 5 hores i 20 minuts(4 hores i 49 minuts d’emissió original). De la informació específica sobre la vaga general, TV3 va emetre 1 hora i 7 minuts (el 70,6% és d’emissió original), mentre que La 1 hi va dedicar 3 hores i 7 minuts (el 92,0% original).

Pel CAC, la diferència “encara és més evident” si es compara el 3/24 i el Canal 24 Horas. El primer va emetre 2 hores i 17 minuts de teleinformatius (1 hora i 17 minuts d’emissió original) mentre que al Canal 24 Horas van ser 10 hores i 43 minuts (gairebé tots d’emissió original: 10 hores i 12 minuts). Catalunya Ràdio, per la seva banda, va emetre un total de 5 hores i 2 minuts de programació informativa, tota original.

Segons el Consell, aquest “contrast” entre uns i els altres es va evidenciar en el fet que “els mitjans de la Generalitat es van cenyir a emetre uns continguts informatius mínims amb una presència majoritària de programes d’entreteniment”.

Per tot plegat, el CAC demana per a possibles futures vagues un augment de l’oferta informativa, la qual assenyala “té com a objectiu satisfer millor les necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals que formen part de les seves missions de servei públic així com garantir el dret a la informació de la ciutadania”.