El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha emès una valoració de l’informe sobre el pluralisme polític a les ràdios i a les televisions durant la recent campanya electoral elaborat pel mateix ens. Entre d’altres, considera que la cobertura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CAC) ha estat més rígida que en les generals del 2008, tot i que destaca de forma positiva l’emissió, per part de TV3, de reportatges on es comparaven propostes programàtiques de les diferents formacions polítiques.

L’informe analitza la informació sobre les eleccions a teleinformatius, magazins i altres espais d’informació (tertúlies, debats i entrevistes), emesa per TV3, el 3/24, TVE Catalunya, 8tv i Barcelona TV durant la campanya electoral. També s’analitzen els magazins i altres espais informatius de les emissores Catalunya Ràdio, COMRàdio i RAC1.

La valoració, en forma de reflexió “de cara a les properes campanyes”, es divideix en sis punts:

Anàlisi de continguts

En l’informe, el CAC constata que el descriptor temàtic sobre informacions de la campanya electoral que va aparèixer amb més freqüència és l’anomenada dinàmica política (les al·lusions a altres candidats o partits) amb el 27,2% del total. El segon tema més freqüent van ser les relacions de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol, i el tercer, els pactes electorals i postelectorals.

Qualitat de la informació

El Consell assenyala que els blocs electorals establerts a la CCMA van suposar “un retrocés” respecte al de les eleccions generals del 2008, on diu que es va introduir una major “flexibilitat”. Segons el CAC, aquesta “major rigidesa” a l’hora d’adjudicar l’ordre i temps de les formacions parlamentàries va contribuir a augmentar la protesta dels professionals.

En aquest sentit, valora “negativament”, com ja havia fet en plena campanya, que en alguns casos, com ara els de TV3 i TVE Catalunya, el temps dedicat a la protesta fos superior al dedicat a algun partit amb representació parlamentària i al conjunt de forces polítiques extraparlamentàries.

D’altra banda, destaca “de forma positiva” l’emissió, per part de TV3, de reportatges en què es comparaven propostes programàtiques de les diferents formacions polítiques. El CAC considera que aquests espais mostren que “es pot treballar amb criteris professionals, lluny del cronòmetre i de les forquilles”, a més de contribuir a la qualitat de la informació electoral.

Pluralisme polític

En aquest àmbit, l’ens assenyala que les informacions de TVC es van allunyar del criteri d’equitat que havia aplicat a les anteriors eleccions per “apropar-se a una proporcionalitat quasi estricta”. En el cas de Barcelona TV, considera que es va aplicar una “proporcionalitat modulada”, mentre que en el de TVE Catalunya va ser una “proporcionalitat estricta”.

Pel que fa a 8tv, després de recordar que com a cadena privada té uns requeriments de pluralisme diferents, assenyala que va realitzar una cobertura “molt escassa” on s’hi observen “desequilibris” en el temps dedicat a cada partit.

Igualtat d’oportunitats

El CAC afirma que la seva recomanació de donar una mínima igualtat d’oportunitats a les forces polítiques no parlamentàries va ser seguida de forma “desigual”. En concret, assenyala que tots els mitjans analitzats van informar de la campanya electoral de Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i UPyD (excepte 8tv) i de Plataforma per Catalunya (excepte BTV). A més, TVE Catalunya i BTV van inclour notícies sobre Alternativa de Govern.

Debats electorals

Pel que fa als debats cara a cara, el Consell afirma que poden encaixar —“i ho han de fer”— en la televisió i les ràdios públiques “sempre que hi hagi una compensació per a la resta de forces polítiques”.

Ús de les noves tecnologies de la informació

El CAC valora “positivament” la incorporació de nous serveis dins de l’àmbit general del servei públic, en referència al mòdul introduït pel 3cat24, el qual recollia via Twitter les aportacions formulades des de partits i els comentaris dels periodistes.

Amb tot, malgrat admentre que xarxes com la de Twitter no es poden analitzar amb criteris idèntics que els serveis televisius tradicionals, el Consell considera convenient que aquests serveis complementaris “se subjectin a un seguiment editorial sobre la base de criteris clars i preestablerts”.