El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha conclòs que les referències als camps de concentració fetes en un gag del programa Zona Franca, emès el 20 d’octubre a TV3, s’inclouen dins dels límits de la llibertat d’expressió, la qual comprèn “el recurs de l’exageració i la provocació”. Això sí, el CAC indica que les expressions analitzades “poden ser desafortunades i fins i tot feridores per a gairebé tota l’audiència”.
El ple del Consell ha adoptat l’acord per unanimitat. L’actuació de l’ens regulador es va iniciar a instàncies de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que es feia ressò d’una queixa formulada pel president de d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, Juan Manuel Calvo.
En un segon punt, l’acord del CAC diu que les referències a les persones deportades a camps de concentració i a Amical de Mauthausen realitzades el 24 d’octubre al late show es van fer en el context d’un programa d’humor i que, independentment de la seva “oportunitat, encert o grau d’acceptació”, estan emparades per la llibertat d’expressió i no incompleixen la legislació audiovisual.
L’informe del Consell recorda que tots els continguts de Zona Franca tenen un “caràcter humorístic”, des del monòleg inicial fins a les entrevistes a les persones convidades i les diferents col·laboracions. A més, concreta que les intervencions del presentador i dels col·laboradors “es caracteritzen per fer un abordatge transgressor de temes controvertits i per incorporar elements satírics, sarcàstics i irònics, propis del codi comunicatiu de l’humor”.
Tres emissions analitzades
El CAC ha analitzat tres edicions del Zona Franca en les quals apareixien els continguts relacionats amb la queixa. En l’emissió del 20 d’octubre, el presentador del programa, Joel Díaz, va comparar de manera sarcàstica el sector cultural català present a la Fira de Frankfurt amb els catalans deportats al camp de concentració de Mauthausen, qualificant ambdós col·lectius de “morts de gana”.
L’ens regulador entén que el comentari es realitza en un context en què “el codi comunicatiu emprat és, inequívocament, l’humor, tot i que aquest és un tema sensible socialment”.
Quatre dies més tard, un col·laborador del programa, Adri Romeo, en el context d’un comentari humorístic sobre El diari d’Anna Frank, va dir “fills de puta” a un grup indeterminat de persones al mateix temps que el presentador es referia a l’Amical.
Sobre aquesta expressió, el CAC diu que “dona peu a una confusió plausible que és aclarida en una edició posterior del programa”. En concret, el 21 de novembre, Díaz i Romeo van atribuir a un malentès el malestar generat i van fer un reconeixement explícit de la tasca que realitza l’Amical de Mauthausen.
Humor emparat per la llibertat d’expressió
El Consell de l’Audiovisual conclou que les expressions analitzades es van realitzar en un programa d’humor i tenen un “unívoc significat sarcàstic”; no s’adrecen a cap persona de manera individual, i no s’observa que es puguin interpretar com “una possible incitació a la violència o d’amenaça vers al col·lectiu de persones deportades a camps de concentració o que pertanyin a Amical Mauthausen”.
Així doncs, el CAC considera que “la utilització d’aquesta tipologia de llenguatge en un programa d’humor, ateses les unívoques connotacions sarcàstiques, hiperbòliques, efectistes o mordaces, s’inclouen dins dels límits de la llibertat d’expressió, que comprèn el recurs de l’exageració i la provocació”.
L’ens també ha analitzat el fet que els continguts esmentats van ser emesos per una televisió pública i n’ha estudiat l’encaix amb el Llibre d’estil de la CCMA. En aquest sentit, el document diu que “els principis, les missions i els objectius de servei públic inclouen la paròdia o la sàtira com a manifestació artística del gènere d’entreteniment, i determinen com a únic límit el que la legalitat estableixi per a la llibertat d’expressió”.
