El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha recordat als mitjans i els seus professionals que cal evitar els estereotips i l’espectacularització en les informacions sobre salut mental i sobre la mort per suïcidi. En aquest sentit, els recorda que tenen a la seva disposició sengles documents amb recomanacions sobre el tractament informatiu de la salut mental i sobre la mort per suïcidi, elaborats per l’ens regulador conjuntament amb el Departament de Salut.
El president del CAC, Roger Loppacher, ha subratllat que aquest document d’autoregulació “pot ajudar a informar sobre aquests trastorns de forma més acurada, correcta i sensible, i contribueixin a evitar els estereotips relacionats”.
Loppacher explica que una cobertura responsable d’una notícia pot tenir un efecte preventiu sobre la conducta suïcida. “Per tant, el document del CAC no recomana evitar parlar de les morts per suïcidi, ni silenciar-les, sinó que aposta per abordar la qüestió i informar-ne, però de una manera acurada”, afegeix.
El document sobre el tractament de la salut mental identifica alguns tractaments inadequats, com ara considerar-los infreqüents o aïllats; referir-se a les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles; tractar-les amb compassió i paternalisme, i confondre trastorn mental amb discapacitat psíquica o demència. També es considera incorrecte parlar de persones incapacitades i de trastorns que són incurables, així com del tractament farmacològic com l’única via de recuperació.
Pel que fa a les expressions adequades per referir-se a aquesta qüestió, el document mostra algunes de les formes incorrectes a evitar i les que seria preferible fer servir i per què. Així, per exemple, es demana evitar titulars alarmants o morbosos que incloguin la salut mental de manera gratuïta per captar l’atenció, de manera que això només s’esmenti quan sigui imprescindible per entendre correctament una notícia i sempre de forma contextualitzada.
Pel que fa a les recomanacions sobre el tractament de la mort per suïcidi, algunes de les propostes són: tractar la informació amb una aproximació respectuosa i prudent; escollir expressions adequades per descriure les persones que han presentat conducta suïcida; evitar la descripció detallada del mètode, i evitar associar la mort per suïcidi amb idees d’heroïcitat o romanticisme, entre d’altres.
El document també indica que resulta convenient presentar la mort per suïcidi com a producte d’una complexa interacció de molt factors, i que cal extremar el respecte a la intimitat de les famílies i altres supervivents per tal de no accentuar l’estigma.
