María de la Esperanza Herrero Andreu i Laura Pinyol [foto: CAC].
En aquesta modalitat, enguany s’ha atorgat una menció especial al treball Percepcions i efectes de la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació d’Òscar Duran Castro.
Per altra banda, el jurat ha declarat desert el guardó en la categoria de tema específic, que en aquesta edició havia d’estar dedicat a l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit dels mitjans de comunicació.
“Té molt valor el que premiem avui: la recerca, és a dir, observar, contrastar hipòtesis, validar-les i, si cal, tornar a començar”, ha destacat Xevi Xirgo
L’acte de lliurament dels 37ns Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual ha tingut lloc aquest dijous a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El president del CAC, Xevi Xirgo, ha al·ludit a la presència de comunicadors amb un gran nombre de seguidors. “El fast food comunicatiu ens pot servir, un dia, per entretenir-nos, però no pas per informar-nos. Per això hi ha, sortosament, un munt de professionals i mitjans seriosos que treballen amb la veracitat i la recerca de la veritat com a principis. En aquest context d’immediatesa, té molt valor el que premiem avui: la recerca, és a dir, observar, contrastar hipòtesis, validar-les i, si cal, tornar a començar”, ha ressaltat.
Per la seva part, la vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol, ha explicat per què la categoria de tema específic havia quedat deserta: “Hem plantejat aquesta temàtica abans d’hora”, ha admès. “Encara que la IA soni i ressoni en el nostre dia a dia com la cançó de l’estiu, el tempo acadèmic és més lent. El món universitari encara no ha tingut temps de plantejar recerques sòlides en aquesta matèria que donin els seus fruits. Aquesta és l’explicació de per què hi ha hagut tants pocs treballs sobre IA en aquesta convocatòria [tres], i que, a parer del jurat, encara no estiguin prou madurs”, ha argumentat Pinyol.
Els treballs premiats
María de la Esperanza Herrero Andreu, premiada en la categoria de tema lliure (dotada amb 3.500 euros) és doctora en Comunicació per la Universitat de Múrcia i actualment treballa com a professora ajudant doctora en la secció departamental de Sociologia de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid.
Herrero ha guanyat amb la seva tesi doctoral, on fa una contribució teòrica i metodològica a la visibilització de les aportacions i al paper de les dones en l’àmbit de la comunicació. En jurat destaca que la seva recerca demostra que l’Escola de Columbia (Estats Units), entre 1935 i 1955, comptava amb un teixit de dones investigadores i no pas amb algun cas aïllat. Una demostració que obre línies de recerca noves al camp de les teories de la comunicació.
Per la seva part, Òscar Duran Castro ha rebut una menció (sense dotació econòmica) pel seu treball de fi de grau a la Universitat Pompeu Fabra. El jurat considera que és una recerca metodològicament molt sòlida i oportuna sobre la representació de la dona gitana als mitjans de comunicació. A més, ressalta que aporta resultats rellevants i en destaca que parli d’antigitanisme mediàtic amb perspectiva de gènere.
