El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha fet públic l’Informe de l’audiovisual a Catalunya 2017, el qual presenta una radiografia sobre el sector des de la perspectiva legislativa, econòmica i empresarial, així com de l’oferta i del consum de continguts.

El document constata la necessitat d’un nou contracte programa entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Govern de la Generalitat que garanteixi un finançament adequat per a la prestació del servei públic, ja que el darrer va expirar el 2009.

L’informe mostra com després de la crisi del deute públic que va provocar importants retallades imposades a tot Europa, el pressupost anual de la CCMA es va reduir un terç, passant dels 450 milions d’euros de 2010 als 305 de 2016. Això equival a una reducció pressupostària d’un terç. Una situació, remarca l’informe, agreujada per l’anomenat “conflicte de l’IVA”.

El CAC explica que tot plegat ha impactat sobre el sector de la producció a Catalunya, ja que el teixit empresarial ha vist com el motor de la indústria audiovisual catalana ha anat reduint any rere any la seva contribució financera a la producció.

L’ens regulador recorda que en el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya presentat el gener de 2017 proposava, entre altres mesures, incrementar la dotació pública de la CCMA en 137 milions en un termini de quatre anys per anivellar el descens dels seus ingressos.

La davallada publicitària

Un dels punts que aborda l’informe és la davallada de la quota de mercat publicitari de la televisió en relació amb la resta de mitjans. Així, a Catalunya es va passar d’ingressar un total de 70,8 milions d’euros el 2016 a 59,8 milions el 2017, un descens del 15,5%.

L’estudi destaca que a Catalunya la premsa és el principal mitjà receptor d’inversió publicitària i no la televisió, ja que el sistema comunicatiu català no compta amb un sector televisiu privat potent.

En aquesta línia, l’informe del CAC indica que el mercat publicitari català és incomplet, i subratlla que si TV3 renunciés als ingressos publicitaris com a fórmula de finançament, aquests recursos no s’alliberarien per al sector televisiu privat català, sinó que migrarien al mercat publicitari espanyol.

Per tant, conclou el document, la hipòtesi d’una televisió pública catalana sense publicitat no afavoriria el sector televisiu privat de Catalunya en el seu conjunt, sinó al contrari, seria un factor d’empobriment de la indústria publicitària a Catalunya.