Santiago Abascal, president de Vox, fent declaracions als mitjans el 26 de juny a València.
El Consell de la Informació de Catalunya considera que no es poden aplicar els criteris de neutralitat informativa a la ultradreta, ja que els seus postulats “afecten la mateixa essència de la democràcia i els drets humans”.
El CIC ha compartit unes reflexions sobre el tractament mediàtic als partits d’extrema dreta, les quals entén que poden servir de “marc deontològic” davant els dubtes que pot comportar la decisió editorial de com informar-ne. Unes reflexions que es produeixen arran de l’auge de la ultradreta a les institucions, amb Vox al capdavant, però també de formacions com Aliança Catalana, Front Nacional i Som Identitaris.
El Consell de la Informació afirma que l’extrema dreta “no es pot tractar com una ideologia més”, perquè “té efectes destructius sobre la convivència, representa l’exclusió d’una part de la societat; fomenta el discurs de l’odi; el sentiment de por, i el menyspreu de la veritat”.
L’organisme afegeix que la ultradreta “alimenta el negacionisme d’evidències socials i científiques” (des de la violència masclista al canvi climàtic), i que en els seus programes es reflecteixen “actituds supremacistes, xenòfobes, racistes, homòfobes i contràries a la igualtat entre homes i dones i als drets LGBTI+”.
El CIC remarca que la ultradreta “va més enllà” del que es coneix com a “populisme” i constitueix “una amenaça real per a les democràcies, per a la convivència, la solidaritat i la justícia social”. I rebla: “El seu ideari, de portar-se a la pràctica, crearia un escenari que podríem qualificar d’autoritarisme postdemocràtic”.
Blanquejar l’extrema dreta per l’audiència
El Consell de la Informació apunta que, en la majoria de democràcies consolidades europees, els partits tradicionals de dretes estableixen un “cordó sanitari” a l’extrema dreta, cosa que també fan els principals mitjans. “A Espanya passa tot el contrari i part de l’establishment mediàtic no té objeccions a blanquejar l’extrema dreta. No només per la ideologia d’alguns d’aquests mitjans, sinó perquè el discurs genera fervor o indignació, és a dir, audiència”, afirma.
En aquesta línia, assenyala que el “més preocupant” de les formacions ultradretanes és la seva capacitat d’imposar marcs mentals i l’agenda mediàtica. “A Espanya, mitjans amb gran poder d’audiència donen cobertura i blanquegen els missatges i els personatges de Vox. Altres mitjans difonen els postulats de la ultradreta per una mal entesa neutralitat”, retreu el CIC.
L’obligació ètica del periodisme
L’organisme valora que la “posició majoritària” dels mitjans de comunicació a Catalunya és la d’intentar no fer el joc a l’ideari de l’extrema dreta. “Però el dilema està en la necessitat d’informar adequadament de partits amb presència a les institucions i, a la vegada, la voluntat de no fer-los publicitat”, assenyala. Per resoldre aquest dilema, el Consell insta a tenir en compte les seves consideracions.
“La llibertat d’expressió implica la llibertat d’opinió. Però això no vol dir que totes les opinions siguin igual de vàlides. Si una opinió atempta contra els drets humans no hauria de trobar altaveus als mitjans. El periodisme té l’obligació ètica de rebatre les fal·làcies de la ultradreta i evitar que aquestes opinions es tradueixin en mesures polítiques”, rebla el CIC.
En aquest sentit, el Consell subratlla que el periodisme “té el deure de desemmascarar les mentides de la ultradreta i donar suport a totes les persones i col·lectius assenyalats per les seves formacions polítiques i els seus altaveus mediàtics”.
