El Consell de la Informació de Catalunya ha publicat l’estudi Algoritmes a les redaccions: reptes i recomanacions per dotar la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme, elaborat per la periodista Patrícia Ventura Pocino, periodista experta en nous mitjans i cultura digital.
El treball radiografia quina és la implantació de la IA a les redaccions del país i ofereix l’opinió d’experts locals i internacionals sobre com afrontar des de la ètica periodística els canvis que generen les noves eines. A patir de les conclusions, el CIC ha realitzat una sèrie de recomanacions per a l’ús ètic dels algoritmes als mitjans.
El CIC entén que la IA, com qualsevol de les eines tecnològiques que l’han precedit, no pot ser per als periodistes una finalitat per ella mateixa, sinó “un nou ajut per arribar al públic amb una major precisió i amb uns estàndards de qualitat superiors”. Per això, remarca que “els principis ètics fonamentals que han d’il·luminar aquest objectiu resten immutables”.
Les recomanacions
A partir del procés de reflexió i les conclusions de l’estudi, el Consell de la Informació ha elaborat una sèrie de recomanacions per usar els algoritmes amb els criteris propis de l’ètica periodística.
Unes recomanacions fetes “des de la convicció que aquesta tecnologia pot convertir-se en una potent eina editorial sempre que els seus usos estiguin guiats pel compromís amb la qualitat informativa i la missió periodística de servei públic”. Són les següents:
- Qualitat de les dades i gestió responsable – Vetllar per l’origen i la diversitat de les dades i mantenir una vigilància constant sobre la seva representativitat.
- Supervisió dels processos – Assegurar la qualitat tècnica dels processos de tractament de les dades per tal de minimitzar els riscos i mitigar els errors.
- Transparència i rendició de comptes – Fins allà on es pugui, donar a conèixer als usuaris l’existència dels algoritmes i els trets bàsics del seu funcionament.
- Gestió responsable de les dades i privacitat – Recollir només les dades personals necessàries, convertir-les en anònimes si no són rellevants i preservar-les d’un mal ús per part de tercers.
- Personalitzacions i recomanacions – Evitar que l’ús d’algoritmes per fer informació “a mida” contribueixi a soscavar el pluralisme o perjudiqui persones vulnerables.
- Posar en valor el factor humà – No oblidar que és el professional qui té el tarannà ètic que no té la màquina.
- Formació i promoció de la interdisciplinarietat en els equips – Assolir els graus de capacitació suficient per conjuminar el coneixement de la tècnica i l’aplicació dels principis ètics.
- R+D i proactivitat – Promoure la recerca encaminada a explorar la convergència entre l’eficàcia tècnica dels sistemes i els valors d’un periodisme ètic.
El CIC puntualitza que, donada la “velocitat vertiginosa” amb què se succeeixen les innovacions tecnològiques, aquestes pautes han de ser enteses com uns “apunts provisionals”. En aquest sentit, especifica que han estat elaborades amb “l’ànim de sortir al pas d’unes inquietuds que han aparegut molt sobtadament i que afecten un nombre creixent de periodistes”.
El Consell de la Informació també subratlla que aquestes recomanacions no haurien de ser tingudes en compte únicament per part dels professionals, sinó també per les empreses propietàries dels mitjans de comunicació.
