El Consell de la Informació de Catalunya ha realitzat un estudi per esbrinar si les notes de premsa dels Mossos d’Esquadra s’ajusten al Codi Deontològic de la professió.
La motivació de l’anàlisi va sorgir després que, davant les queixes presentades per presumptes vulneracions del Codi Deontològic, en certes ocasions els responsables dels mitjans afectats al·leguessin que el redactat de la notícia denunciada provenia dels Mossos; és a dir, s’havien limitat a “copiar i enganxar” la nota de premsa.
Davant d’aquesta situació, es recorda als mitjans la seva responsabilitat en “el compliment dels principis ètics i la necessitat de contrastar totes les informacions amb més d’una font”, assenyala el CIC en les conclusions de l’estudi.
“Entenem que qualsevol nota de premsa és una informació de part i que, sense qüestionar-ne la seva veracitat, cal sempre contrastar-la. I, en tot cas, si es transcriu literalment la totalitat o part d’un comunicat de premsa, cal especificar qui ho diu o citar entre cometes les paraules de la font oficial, assenyalant-ne l’origen”, rebla el Consell de la Informació.
Notes de premsa majoritàriament ajustades al Codi
Per realitzar l’estudi s’han analitzat totes les notes de premsa del departament de comunicació dels Mossos d’Esquadra distribuïdes del 10 de gener fins al 31 d’octubre de 2019.
El treball conclou que, en general, les notes de premsa de la policia catalana “s’ajusten en un percentatge molt elevat” al Codi Deontològic, i destaca el “rigor” que mostren amb la presumpció d’innocència de les persones detingudes o acusades. Amb tot, el CIC fa una sèrie d’observacions per millorar la comunicació dels Mossos amb els mitjans des d’una perspectiva ètica.
Per començar, l’anàlisi ha constatat que “sistemàticament” les notes de premsa dels Mossos d’Esquadra inclouen la nacionalitat dels presumptes delinqüents i de les víctimes, una dada “quasi sempre irrellevant des del punt de vista informatiu”, segons remarca el CIC. “Creiem que és innecessari i, en tot cas, instem als mitjans receptors a no utilitzar la nacionalitat de víctimes o presumptes delinqüents per discriminar o criminalitzar els col·lectius nacionals o ètnics més desafavorits”, afegeix al respecte.
El treball també ha detectat que, tot i que “en quantitat minoritària”, algunes notes de premsa contenen explicacions detallades de fets relacionats amb activitats delictives que poden vulnerar el dret a la intimitat de les víctimes. “Creiem que les comunicacions de les actuacions policials dirigides als mitjans han de filtrar les dades i els detalls que, si bé són necessaris en un atestat policial, no han de transcendir en la informació periodística per no afegir més dolor a les víctimes”, puntualitza el Consell de la Informació.
Finalment, pel que fa a les fotografies distribuïdes amb algunes de les notes de premsa, el CIC assenyala que “caldria documentar les imatges (amb una breu explicació o peu de foto), sobretot aquelles que contenen elements que puguin induir a la confusió”. L’òrgan explica que aquesta mesura “pot facilitar als mitjans a seguir escrupolosament” l’annex A del Codi Deontològic, el qual recomana “fer constar sempre el lloc i els elements rellevants que identifiquen la imatge”.
