El president del Congrés, Jesús Posada, ha decidit limitar la captura d’imatges dins l’hemicicle per defensar el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions dels diputats. A partir d’ara, si els fotògrafs vulneren els “drets fonamentals” fotografiant papers que hi ha als escons, missatges o correus privats dels diputats, podran ser castigats amb la retirada de les credencials durant un any. El mitjà afectat, però, podria acreditar un altre fotògraf. A més, es limita els espais on es poden captar imatges, i les persones no acreditades com a periodistes gràfics no poden fer fotos.

La instrucció ha estat aprovada per unanimitat de la Mesa després que el diari El Mundo publiqués una imatge d’un SMS rebut per Alfredo Pérez Rubalcaba on es llegia: “Me dice nuestra informadora en el Ayto de Madrid que Gallardón va a defensa”. Un dia abans, se’n va publicar un altre amb detalls de documents que tenia Mariano Rajoy al seu escó.

Tot plegat va enervar Posada, que va demanar un dictamen als serveis jurídics del Congrés. Aquests van resoldre que El Mundo havia vulnerat el dret al secret de les comunicacions, i van qualificar de “temerari acte d’invasió d’una comunicació protegida” la publicació del missatge. A més, van acusar el diari d’haver creat “un fet que és noticia on mai n’hi hauria hagut d’haver”, assegurant que la captura de la foto “en cap cas” està emparada per la llibertat d’expressió.

Segons la Presidència del Congrés, la instrucció, que entra en vigor l’1 de gener, pretén “realçar i reforçar el dret constitucional a la informació i simultàniament protegir altres drets constitucionals també susceptibles de protecció”.

Els professionals demanen diàleg

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i l’Associació d’Informadors Gràfics de Premsa i Televisió (ANIGP-TV) ja han demanat una reunió amb el president del Congrés, Jesús Posada, per arribar a una solució per a totes les parts “respectuosa amb l’exercici dels professionals de la informació i amb els drets dels diputats”.

La FAPE considera que la decisió editorial de publicar la fotografia mòbil de Rubalcaba és “èticament reprovable”, però també entén que la solució no rau en l’amenaça d’expulsió, sinó “en un diàleg que millori les condicions de treball de la premsa, el que redundaria en la qualitat de la informació que finalment rep el ciutadà”.

El precedent català

A l’octubre del 2009, el Parlament català va viure un episodi similar però amb final diferent. Aleshores, el diari Avui va publicar una imatge de l’expresident del PPC, Daniel Sirera, escrivint un SMS on deia “este partido es una mierda”. Més enllà del contingut del missatge i el que implicava, també es va generar força rebombori pel fet d’haver-se publicat.

Sirera, en declaracions a Catalunya Ràdio, va assegurar que no es podia convertir el Parlament en un Gran hermano, i va afegir que estudiaria demandar l’Avui per “violació” d’una correspondència privada, cosa que no va fer.

Un dia abans, el diari Público havia publicat un altre SMS, en aquest cas de l’aleshores conseller d’Interior, Joan Saura, on titllava de “tostón” el discurs del president de la Generalitat, José Montilla.

Per tot plegat, l’aleshores president del Parlament, Ernest Benach; la Mesa de la Cambra i la junta de portaveus van emetre una reprovació conjunta de “la captació d’imatges, la reproducció i la difusió d’SMS, de correus electrònics i de qualsevol tipus de correspondència privada entre diputats sense consentiment dels autors”.

A més, Benach va fer una crida a la responsabilitat sentit comú, tant de periodistes com de polítics, i a reflexionar “a fons” sobre el dret a la informació i a la defensa de la privacitat. Amb tot, en cap moment es va plantejar, com a mínim obertament, limitar el camp d’acció dels periodistes.

Preval el dret a la informació

Per la seva part, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), a instàncies del Col·legi de Periodistes, va determinar per unanimitat que en aquests casos “preval el dret a la informació sobre el de la privacitat, en la mesura que la veracitat i l’interès públic del contingut dels dos missatges són objectivament inqüestionables”.

El CIC va considerar “especialment” que les expressions recollides es van produir en una seu parlamentària i pública i “pertanyen a càrrecs electes en ple exercici de les seves funcions, que s’expressen en privat, davant la presència dels mitjans de comunicació acreditats a la Cambra”.