El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra els articles 7, 9 i 10 de la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya modificada el passat febrer. La simple admissió a tràmit implica la seva suspensió temporal fins que el TC decideixi si aixeca o ratifica la suspensió en un termini de cinc mesos.
L’Executiu de Rajoy defensa que li corresponen a l’Estat les competències “exclusives” en matèria de telecomunicacions i radiocomunicació.
Com ja vam explicar fa dues setmanes, els tres articles afectats en modifiquen d’altres de la normativa del 2005 que en el seu moment ja van ser impugnats per l’Executiu espanyol. Aleshores el Constitucional també va admetre la demanda, sense que de moment hagi emès una sentència al respecte.
El Govern de Rajoy considera que, en les modificacions en la Llei catalana del passat febrer es mantenen els preceptes impugnats el 2006 i a més s’estenen a nous paràmetres introduïts.
Els articles suspesos
L’article 7 modifica el 111 del 2005, que en la modificació estableix en la lletra j) que correspon a la Generalitat “exercir les potestats d’inspecció, control i sanció en els aspectes tècnics de la prestació de serveis de comunicació audiovisual i en la prestació d’aquests serveis”, per la qual cosa “pot prendre les mesures de protecció activa de l’espectre”.
Pel que fa a l’article 9, que modifica el redactat de l’article 127 del 2005, en el punt 2 apunta que “correspon a l’òrgan competent dins l’Administració de la Generalitat, d’ofici o a instància del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’exercici d’activitats d’inspecció dels aspectes tècnics de la prestació de serveis de comunicació audiovisual, en particular, pel que fa a les característiques i l’estat de les instal·lacions i els equips emprats i a les condicions d’ús de l’espectre radioelèctric i, en tot cas, en els supòsits de prestació de serveis audiovisuals”.
I afegeix que “les dades obtingudes com a conseqüència de la realització d’aquestes activitats d’inspecció han d’ésser trameses al CAC, perquè pugui exercir les potestats de sanció establertes per aquest títol, sens perjudici de les potestats sancionadores que corresponen a l’òrgan competent de l’Administració en matèria de comunicacions electròniques”.
Finalment, en la lletra a) de l’article 10 del 2012, que modifica el 132 del 2005, s’estableix com a infraccions molt greu “la prestació de serveis de comunicació audiovisual (…) sense disposar de la llicència corresponent o sense haver dut a terme la comunicació prèvia preceptiva, segons que correspongui, i la col·laboració necessària per a la prestació d’aquests serveis”.
A més, afegeix que el CAC o el Govern “han d’identificar la persona física o jurídica a qui es pugui atorgar la condició de responsable editorial dels continguts que es difonen, i també les persones la intervenció de les quals és necessària o transcendent per a la dita prestació, sigui com a prestadores dels serveis de suport als serveis de difusió, sigui com a distribuïdores de serveis de comunicació audiovisual, sigui com a propietàries dels immobles des dels quals s’efectuen les activitats de difusió il·legal”.
En aquest punt, entre els subjectes responsables de les infraccions estarien les operadores de telecomunicacions, cosa que l’Executiu espanyol considera que vulnera les competències estatals.
