El doblatge en català de la minisèrie Altsasu ha generat crítiques per part d’alguns professionals provinents del sector. Des de diversos perfils a les xarxes socials n’han lamentat l’escassa qualitat. El director de TV3, Vicent Sanchis, ha dit en una entrevista a RAC1 que quan coprodueixen una sèrie i la versió original no és catalana, la productora lliura el material doblat al català perquè “entra en el preu” que TV3 paga per la sèrie. En aquest cas, la productora va triar una empresa de doblatge i aquí TV3 “no intervé”, en un procediment que es fa “sempre i per contracte”. Ha recordat que la sèrie s’ha fet en coproducció amb Som* i és la que s’ha responsabilitzat de donar-los la sèrie doblada.

Entre els que critiquen el doblatge, Doblatge en Català ha lamentat que aquest s’ha fet a La Fábrica de Carbón, “una coneguda i prestigiosa empresa de so que, clarament, no està preparada per fer doblatges”. En algunes escenes ha criticat la manca d’efectes de so, i que “la porqueria de condicions que ofereix TV3” fa que gent molt poc professional es posi a “doblar”. També han criticat que a la versió original el noi despenja el telèfon i algú li diu ‘Arriba España’, mentre que a la versió de TV3 només se sent “silenci”, el que deixa “sense paraules” els promotors del compte.

Altres usuaris han assegurat estar molt molestos amb el doblatge, perquè és un tema prou seriós com per demanar-ne la “màxima supervisió i qualitat” per part de TV3. En la mateixa línia, altres han assenyalat que el principal problema del doblatge de la sèrie és que promou la idea que les pel·lícules i les sèries “no queden bé doblades al català”, i això és “molt nociu” per a la llengua i sobretot per als joves.

En diversos fils de Twitter, altres usuaris han recordat que la solució a un mal doblatge “no és la versió original”, sinó que és “un bon doblatge”, mentre que veus com la de l’actriu Victòria Pagès han indicat la pena que els produeix el fet que hi hagi un pressupost “ínfim” per doblar la sèrie amb un resultat artístic “desastrós”, malgrat ser un lloc on hi ha els millors dobladors del país. Alguns professionals han afegit que no es mereixen “aquest despropòsit”, que té un “colofó” com el fet que la cançó final en eusquera està subtitulada en eusquera. “Bravo”, han lamentat.

Altres, malgrat lamentar-ne la qualitat, han considerat que “no hi ha cap intencionalitat” ni “conspiració”, sinó que tot és “molt més fàcil i trist”, i és que al doblatge, com en altres sectors, hi prima el low cost, i que els concursos públics de TV3 es fan “a la baixa”. Un altre usuari ha afegit: “Diguem la veritat, aquesta sèrie s’ha doblat en un estudi on no es fa doblatge habitualment”.

Sanchis defensa que “si no és un bony, és un forat”

“Cada vegada que fem alguna una cosa, si no és un bony és un forat, i si no és un grill és un grillot”, ha dit Sanchis, i ho ha comparat amb altres polèmiques, com per exemple la del seu moment amb Merlí: sapere aude. Segons la seva opinió, tot el que té a veure amb el doblatge a Catalunya “és un terreny minat”, de manera que no l’ha sorprès la polèmica.

Al contrari, ha afirmat que ser al centre de la polèmica vol dir que estan vius, tot i que això els requereix tornar-se a explicar una vegada més i revisar els seus criteris i el Llibre d’estil. I quan aquests no són correctes han de rectificar, però ha avisat: “No crec que sigui el cas d’això que ens ha passat”.

Sanchis ha defensat que “sempre és millor una versió original”, i en aquest àmbit ha recordat que totes les ficcions que es passen per TV3 tenen aquesta opció. “Pots mirar la sèrie en versió original i doblada al català, que per defecte és la nostra versió”, ha detallat.

Un ‘Arriba Espanya’ que no sona

Pel que fa a l’‘Arriba Espanya’ que no se sent en la versió doblada, ha demanat que ningú hi vegi “cap malícia”. “Ves a saber què ha passat exactament, i en tot cas si no fos un element i es donés en més passatges parlaríem amb la productora”, ha assegurat. Per al director de TV3, la sèrie arriba en un moment en què qualsevol cosa té “segones, terceres i quartes lectures”. A més, ha assenyalat que és una producció que provoca protestes polítiques i que fins i tot es podria haver donat estar en període electoral “i això tenir lectures”.

Tanmateix, ha assegurat que quan reben sèries doblades els estàndards es revisen, en aquest cas, “amb la pressió del temps”, i que han anat “una mica ràpid”. Tanmateix, es van posar els “filtres habituals” per garantir que el doblatge era “el correcte i estàndard”.

Uns 50.000 euros per capítol

En el terreny econòmic, Sanchis ha recordat que com que no paguen el doblatge, el preu és per capítol, que està al voltant dels 50.000 euros, i inclou el doblatge. “Com que la coproduïm, és la productora la que s’encarrega de donar-nos-la doblada”, ha afegit.

A més, ha dit que una altra cosa són els preus que es paguen als professionals, unes tarifes marcades i que són les que “ha acceptat el sector fins ara”. Ha recordat que ells són una empresa pública a la qual s’exigeix que es gastin els diners “de la millor manera”, i que a partir d’un determinat nivell han de passar un concurs públic.

“Normalment quan fas un concurs, el preu que busques és el millor per a nosaltres, no per ells”, ha dit Sanchis. Però ha diferenciat que una altra cosa és que les empreses de doblatge considerin que les tarifes no els donen “ni per a pipes”, i aleshores se’n pot parlar, però ha insistit que “una empresa pública té l’obligació de cercar el millor preu”.

Doblar ficcions

Per a Sanchis, en aquesta polèmica hi ha un element col·lateral que pot agreujar la situació, i és que quan es tracta del doblatge d’una ficció originàriament feta en castellà, basc i gallec, resulta “més xocant”. Per a ell, quan són personatges que s’expressen en castellà i es doblen al català “sempre hi ha reticències perquè no queda natural”. “Quan els que parlen són castellans d’origen, està clar que grinyola més la cosa, i és un element psicològic”, ha dit.

Sanchis ha destacat que les converses sobre la mateixa llengua, quan es doblen, perden tota la gràcia, i fins i tot es donen situacions que no s’entenen. “És igualment increïble que un xèrif a Nord-amèrica parli català, com que (ho faci) un Guàrdia Civil a Bilbao”, ha defensat Sanchis; per això ha insistit que ells són partidaris de la versió original.

La sèrie ha aconseguit un 22,7% de quota de pantalla, 600.000 espectadors i una audiència acumulada d’1.010.000 espectadors, i va ser el segon programa més vist a Catalunya després del TN Vespre. Per a Sanchis era “més o menys previsible” que l’audiència seria alta en tractar-se d’una sèrie “polèmica”, tot i que també ha remarcat que, en termes generals, la ficció “funciona”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram