Catalunya lidera l’índex de transparència dels territoris de l’Estat espanyol juntament amb el País Basc i Castella i Lleó. Segons l’organització no governamental Transparència Internacional, totes tres obtenen la màxima puntuació, 100 punts. La mitjana del conjunt de territoris és de 88,6 punts: les Illes Balears i el País Valencià superen la mitja amb 93 punts cadascun. Els menys transparents del rànquing són Madrid (65 puns), Múrcia (79) i Canàries (80).
Aquest índex mesura el nivell de transparència informativa dels governs de les 17 comunitats autònomes en sis àrees: informació sobre el territori; relació amb la ciutadania i la societat; transparència econòmico-financera; transparència en les contractacions de serveis, obres i subministraments; transparència en ordenació de territori, urbanisme i obres públiques; i sobre els indicadors de la nova Llei de transparència.
El Govern català obté la màxima puntuació en els sis apartats. En l’anterior anàlisi, del 2012, Catalunya era desena amb 78,8 punts, mentre que en el primer, de 2010, va ser quarta amb 82,5 punts.
Un dels eixos del Govern
L’Executiu destaca que les mesures que s’han dut a terme aquests dos darrers anys han estat “clau” per aconseguir la màxima puntuació possible. En declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, el secretari de Comunicació, Josep Martí, ha recordat que la transparència institucional és un dels eixos del Govern, juntament amb el dret a decidir, el manteniment de l’estat del benestar i la reactivació econòmica.
“El que hi ha és una política molt transversal, que afecta tot el Govern, que afecta totes les accions, que afecta totes les decisions, de lligar-nos a les bones pràctiques de gestió, de lligar-nos a la transparència i fer possible allò que en el fons no deixa de ser una obligació en un govern democràtic, que és, a través de facilitar tota la informació a la ciutadania, que aquesta pugui passar comptes a diari amb el seu govern”, ha assenyalat Martí.
El febrer de 2013, el president Artur Mas va presentar un document amb 51 mesures que s’agrupen en sis grans eixos: transparència, accés a la informació i bon govern; contractació pública (administracions i empreses) i reforma de l’Administració; administració de justícia: procediments i delimitacions de la figura de l’imputat; mesures de reforçament de la transparència en la gestió dels partits polítics; potenciació dels organismes de control; i regeneració democràtica: una responsabilitat de tots.
Posteriorment, al juliol, es va presentar el portal sobre transparència del Govern, desenvolupat per la Secretaria de Comunicació a través de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió.
Segons destaca el conseller de la Presidència, Francesc Homs, l’Executiu ha pres recentment altres mesures, com el Codi de bones pràctiques en la contractació pública i el Codi ètic, també amb l’objectiu de tenir “més bona informació i millor criteri per avaluar les decisions que es prenen des de les administracions públiques”. A banda, la propera setmana, el Parlament acull el debat a la totalitat sobre el projecte de Llei de la transparència.
