La davallada publicitària i el context econòmic amenacen els pressupostos dels mitjans públics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Davant d’aquest panorama, el Govern ha encarregat a Deloitte un estudi sobre la possibilitat d’instaurar una taxa per garantir el finançament de la radiotelevisió pública per tal d’evitar la seva privatització parcial, segons va informar la setmana passada Expansión.

L’empresa, que segons el diari econòmic cobrarà 64.000 euros, ha rebut l’encàrrec de trobar la fórmula per “construir l’encaix possible d’una nova via de finançament a través d’una nova figura tributària”. L’estudi, que hauria d’estar enllestit abans del proper 31 d’octubre, dibuixaria dos possibles escenaris: cobrar un impost a la ciutadania, com fa la BBC, o fer-ho al sector audiovisual, com TVE. En cap cas, però, es preveu l’eliminació dels anuncis a TV3, almenys de moment.

Amb la nova taxa s’intentaria compensar tant la davallada d’ingressos publicitaris, que enguany es mantenen per sota del pressupostat, com la reducció en les aportacions públiques al pressupost de la CCMA, que per al 2013 estan pendents d’establir (el 2012 han estat de 260 milions, 40 menys que l’exercici anterior).

Les dificultats d’instaurar una taxa

A l’estudi El futur de la televisió a l’espai català de comunicació, presentat la setmana passada per la Fundació Escacc i L’Opinió Catalana, 27 experts del sector (de l’àmbit professional, empresarial, acadèmic o polític) opinen sobre el futur del finançament de la televisió pública amb la vista posada al 2020. La majoria d’ells aposta per mantenir el finançament mixt del model actual i vaticina que alternatives com establir un cànon pagat pels usuaris fracassaria per manca de tradició.

Però malgrat l’escepticisme sobre la viabilitat de models alternatius a l’actual, alguns participants en l’estudi proposen solucions noves per adaptar el finançament de la televisió pública als canvis que vindran. Entre les possibles vies d’ingressos hi ha la venda dels drets d’emissió de la producció pròpia; la prestació de serveis a tercers; el cobrament de determinats programes o serveis als espectadors, com ara el vídeo a la carta; les aportacions voluntàries, i l’establiment de cànons.

En l’últim punt, que és el que estudiaria el Govern, els experts consultats a l’estudi hi troben alguns inconvenients, especialment si s’aplica als telespectadors. En la taxa als usuaris es remarca que aquests actualment ja contribueixen als mitjans públics amb els seus impostos, a banda de la manca de costum de pagar per veure televisió en obert.

Per la seva part, davant la possibilitat d’aplicar un impost a operadors privats i empreses de telecomunicacions, consideren que es podria topar amb problemes tècnics i legals, a banda de polítics. Amb tot, un argument a favor d’aquest cànon és que la televisió pública no ha de renunciar a cap de les fonts d’ingressos possibles. En aquest cas, els operadors privats podrien destinar un percentatge dels ingressos obtinguts a Catalunya a finançar la televisió pública; a canvi, les ‘telecos’ podrien tenir accés a la difusió dels canals públics i les televisions privades als continguts.

Duart diu que cal una “reformulació urgent” del model

Aquest dilluns, el president del consell de govern de la Corporació, Brauli Duart, ha assegurat que “s’imposa una reformulació urgent” del model de funcionament de l’ens que estableixi com a prioritats l’eficiència econòmica i l’optimització de recursos.

Amb tot, en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, Duart ha dit desconèixer si el Govern havia encarregat l’esmentat informe a Deloitte. En qualsevol cas, ha assegurat que la radiotelevisió mantindrà el seu caràcter de públic “més enllà dels canvis legislatius a l’Estat i de l’evolució del sector que s’està produint en d’altres territoris”, així com el finançament mixt, en aquest cas “trobant noves formes de rendibilitzar els continguts i, d’aquesta manera, generar nous ingressos”.

El president de la CCMA també ha alertat que les empreses públiques de comunicació que no s’adaptin als canvis “deixaran d’interessar a l’espectador”, i el seu cost social i econòmic pot acabar sent “insostenible”.

“Per assolir l’eficiència no serà suficient aplicar criteris d’austeritat i reducció pressupostària, sinó que caldrà plantejar canvis en el model per aconseguir la millora de la productivitat, i això sense renunciar a continuar sent un referent d’innovació i capdavanters en l’àmbit audiovisual”, ha afegit Duart.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram