El Consell Executiu ha aprovat un Decret llei per millorar la protecció dels drets de les persones consumidores de serveis o continguts digitals, com ara programari informàtic, programes informàtics, aplicacions, diaris en línia o plataformes audiovisuals d’entreteniment. La nova norma té com a objectiu modernitzar i posar al dia el dret civil català i, al mateix temps, adequar-lo a les exigències de la normativa europea en matèria de consum.
La normativa aprovada incorpora a la legislació catalana les directives europees 2019/770 sobre contractes de subministrament de continguts digitals i 2019/771 sobre els contractes de compravenda de béns, que els estats membres han d’implementar l’1 de gener de 2022.
Nova secció al Codi civil català
El contracte de subministrament de serveis o continguts digitals s’introdueix per primera vegada al Codi civil de Catalunya. El text del Decret llei recull tots els aspectes que han de permetre garantir els drets dels consumidors i les obligacions de qui dona el servei, de la mateixa manera que el Codi civil recull altres tipus de contractes com de compravenda, mercantils, etc. Els contractes poden ser els que fan individualment entre persones privades i els de consumidors.
Així doncs, es regula quins són els serveis i continguts digitals objectes del contracte, els drets i els deures de les parts (prestador i adquirent), la conformitat de la persona que adquireix el servei, la seva instal·lació, i la resolució o finalització del contracte, entre d’altres.
Mitjançant aquest contracte, i a canvi d’una quantitat econòmica o altra contraprestació, el prestador del servei ha de garantir l’accés al contingut digital i durant un període determinat. Aquest tipus de contracte pot obligar també a facilitar les dades personals de qui contracta el servei o contingut digital. Ara bé, si el comprador es tira enrere i revoca el consentiment al tractament de les seves dades personals, l’altra part (qui subministra el servei) pot desistir de continuar prestant-lo.
Es considera un servei digital aquell que permet al comprador crear, tractar, emmagatzemar o consultar dades en format digital, o que permet compartir dades en format digital carregades o creades pel mateix comprador o altres usuaris d’aquest servei, o interactuar de qualsevol altra manera amb aquestes dades. I es considera contingut digital les dades produïdes i subministrades en format digital.
La regulació europea estableix que el termini de garantia s’ha d’estendre a un mínim de dos anys. El dret civil català va més enllà en la protecció del consumidor i, com recull el Decret llei, estableix un termini de fins a tres anys de garantia quan la persona que adquireix els continguts digitals no està conforme amb el servei digital que se li ha instal·lat o ha contractat. D’altra banda, el subministrador o prestador del servei no serà responsable quan qui l’adquireix no té un entorn digital compatible amb els requisits tècnics que precisa el contingut digital.
Els treballs de redacció del Decret llei han anat a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi.
