L’excepcionalitat marcada pel referèndum de l’1 d’octubre s’ha reflectit en el Mapa de la Censura als Països Catalans impulsat per Mèdia.cat corresponent al 2017. L’observatori ha tancat l’any amb 245 denúncies de casos o intents de censura, pressions, intimidacions o amenaces a la llibertat d’expressió, informació o premsa, el doble que els 122 de l’any anterior. Això també ha suposat un creixement de les visites al Mapa, que han passat de les 25.000 de 2016 a les 66.000 de l’any passat.

De les 245 incidències denunciades, més de la meitat estan relacionades amb l’1-O. Al setembre, veient la deriva de la situació, Mèdia.cat va decidir incloure en el Mapa de la Censura una apartat específic dedicat al referèndum, que en gairebé quatre mesos ha comptabilitzat 146 casos.

L’increment global d’incidències ja el pronosticava l’informe 1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa presentat al desembre, el qual registrava 110 casos de possibles restriccions a les llibertats d’informació o d’expressió en 57 dies: del 6 de setembre (quan el Govern va aprovar la Llei del referèndum) a l’1 de novembre (un mes després de la seva celebració).

Alerta per les agressions i intimidacions

Mèdia.cat recalca que una de les conclusions “més preocupants” tant de l’informe sobre l’1-O com del 2017 en general és “l’auge de les amenaces, intimidacions i agressions” contra als professionals de la informació. En total, en el Mapa es comptabilitzen 50 incidències (de les quals 37 relacionades amb el referèndum), més del triple que les 15 registrades l’any anterior.

El Mapa de la censura de 2017 s’estructura en set apartats: Ofensiva contra l’1-O (146 casos); Pressions, censura o ‘autocensura’ a periodistes o mitjans (19); Agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans (13); Resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden estar obstaculitzant la feina de periodistes o mitjans (6); Acomiadaments/precarietat laboral (18); Legislació o posicionaments de poders públics que poden estar sent restrictius (8); Persecució de blocaires, comptes de xarxes socials o periodisme ciutadà (16); i Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altres tipus (19).

“Vista la situació actual de les llibertats d’informació i d’expressió als Països Catalans i l’Estat espanyol, el Mapa de la Censura no deixarà de treballar ni d’evolucionar per fomentar la consciència de la ciutadania i els periodistes sobre la necessitat de protegir els drets fonamentals, que són els pilars de la democràcia”, assenyala Mèdia.cat.