A la futura Llei de seguretat ciutadana, es podria afegir un altre element que dificultaria la tasca dels informadors gràfics i audiovisuals en les protestes ciutadanes, especialment dels autònoms. Segons el col·lectiu radiofònic madrileny Más Voces, el Ministeri de l’Interior vol impulsar un registre amb les dades de fotògrafs i càmeres, de manera que, als territoris allà on hi té competències, seria la policia espanyola la que decidiria qui pot captar imatges de les mobilitzacions.
Fins ara, la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i l’Associació Nacional d’Informadors Gràfics de Premsa i Televisió (ANIGP-TV) s’encarregaven de lliurar les armilles identificatives (a Catalunya és el Col·legi de Periodistes), però, segons informa El Triangle, han decidit deixar de fer-ho davant les pressions del Ministeri, que volia controlar a qui les atorgaven després que les haguessin donat a alguns professionals mal vistos pels cossos policials.
De moment, però, la proposta d’instaurar un registre de reporters gràfics està en mans d’una mesa de valoració formada per diferents comissaris, entre els quals el coordinador de les policies autonòmiques.
Cal recordar que, recentment, els diaris ABC, La Razón i El Mundo, van denunciar que hi havia “falsos” reporters gràfics que s’infiltren en les manifestacions per enfrontar-se a la policia. Després d’aquestes acusacions, dos fotògrafs freelance, Raúl Capín i Adolfo Luján, habituals en cobrir les accions dels moviments socials, van ser detinguts el 22 de maig als respectius domicilis a Madrid, i posats en llibertat l’endemà amb càrrecs d’atemptar contra l’autoritat.
La setmana passada, Reporters sense Fronteres publicava un article on constatava els abusos policials a l’Estat contra els professionals de la informació quan cobreixen mobilitzacions ciutadanes, amb el testimoni de diversos fotoperiodistes que expliquen les seves experiències.
