El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha designat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència com a coordinadora dels serveis digitals estatals. D’aquesta manera, el Govern espanyol compleix amb el que disposa la Llei de Serveis Digitals europea (DSA), que obliga els estats membres a designar una autoritat competent coordinadora que es mantingui independent d’influències externes i tingui la suficient autonomia per gestionar el seu pressupost.
Així doncs, la CNMC s’encarregarà de garantir la coordinació, la supervisió i el compliment efectiu de la norma europea que regula la responsabilitat i les obligacions dels intermediaris digitals i les plataformes en línia (xarxes socials , marketplaces, motors de cerca, botigues d’aplicacions i plataformes d’allotjament en línia). La DSA està orientada a prevenir les activitats il·legals i nocives a internet, garantir la seguretat dels usuaris, i crear un entorn digital més segur, transparent i predictible per als ciutadans i les empreses.
La normativa europea dota els coordinadors d’àmplies facultats de supervisió, investigació i sanció sobre els prestadors de serveis establerts a Espanya, com ara sol·licitar l’accés a les dades i sistemes algorítmics de moderació i recomanació de continguts i publicitat, ordenar inspeccions, i imposar multes als intermediaris en cas d’infracció, que podrien arribar fins al 6% de la facturació anual mundial de les grans plataformes d’internet.
Els coordinadors també sónresponsables de certificar els trusted flaggers o alertadors fiables (entitats amb preferència en relació amb la notificació de continguts il·lícits) i els òrgans extrajudicials de resolució de litigis.
Per la seva banda, la Comissió Europea ha designat grans 20 plataformes (VLOP) i dos grans motors de cerca (VLOSE), que estaran sotmesos a un sistema d’obligacions i supervisió reforçats en relació amb els riscos sistèmics que generen relacionats amb la difusió de continguts il·legals, els drets fonamentals, els processos electorals, la seguretat pública, la violència de gènere, la salut pública o les conseqüències negatives sobre el benestar físic i mental dels menors, particularment quan provenen de campanyes de desinformació.
