El passat dissabte, Prisa va executar un ERO a El País que suposa l’acomiadament de 129 persones amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mesos, el mínim que marca la reforma laboral. La comunicació va arribar als afectats via correu electrònic el dissabte a la tarda.

Ara, els sindicats recorrerà a la via judicial perquè l’expedient de regulació es declari nul o improcedent. Per una banda, branden el conveni col·lectiu aprovat fa gairebé un any, on una clàusula estableix que l’empresa es compromet a estudiar mesures alternatives abans de plantejar un ERO, cosa que segons el comitè d’empresa no ha fet. Per l’altra, l’acord també de fa un any entre Prisa i els sindicats pel qual la primera es comprometia a indemnitzacions de 45 dies per any i 42 mensualitats (la que reclamen els treballadors), cosa que no ha fet recentment amb l’expedient de Cinco Días i les revistes.

Rebutjada la darrera oferta

Un dia abans de comunicar els acomiadaments, divendres, la plantilla va rebutjar en referèndum la darrera proposta de l’empresa que millorava lleugerament la realitzada uns dies abans: 124 acomiadaments amb indemnitzacions de 35 dies per any i un màxim de 24 mesos; 21 prejubilacions amb el 70% del salari per als majors de 60 anys i del 65% per als majors de 58 (amb veto sobre possibles col·laboracions a la competència); i rebaixa salarial de la resta de plantilla del 10% entre els que cobren de 33.000 a 40.000 euros anuals; del 12% de 40.000 a 60.000; del 13% entre 60.000 i 80.000; 14% de 80.000 a 100.000, i del 15% per als que cobrin més de 100.000 euros a l’any. Van votar la proposta 365 treballadors d’un cens de 460. 207 (56,71%) ho van fer en contra; 137 (37,53%), a favor, i 21 (5,75%) van votar en blanc.

Estalvi de 14 milions

Amb aquestes mesures, Prisa persegueix estalviar uns 14 milions d’euros a l’any. Durant les negociacions, els sindicats van criticar que el president de Prisa volgués “fer creure” a l’opinió pública que el problema són els sous dels treballadors, quan el propi Juan Luis Cebrián va cobrar 13 milions d’euros el 2011,  i quan el cost mitjà dels 54 membres de la direcció d’El País que estan fora del conveni col·lectiu és de 209.000 euros.

El comitè d’empresa també va denunciar que, entre els anys 2000 i 2011, El País va guanyar 851,8 milions d’euros, 12,2 dels quals el darrer exercici. A més, malgrat la davallada, els dos primers trimestres del 2012 han estat positius, però no el tercer, cosa que no va impedir que el passat juny 47 caps del diari es repartissin 1.039.000 milions d’euros en bonificacions.

El País respon les crítiques amb atacs

Aquest diumenge, el diari publicava un article sense signar dirigit als lectors on es justificava el “dolorós” ajustament de plantilla pel descens del 22% en la difusió i del 65% de la publicitat en els darrers cinc anys, per sobre de la mitjana a l’Estat (del 20 i del 50%, respectivament, segons el diari). Així, segons la direcció, aquest any el rotatiu ingressarà 200 milions d’euros menys que el 2007, mentre el cost i el nombre de treballadors es manté estable.

A més, el document denuncia que s’ha volgut donar la imatge que no només era un conflicte laboral, sinó que perillava la independència del diari, cosa que nega assegurant que El País “és un dels pocs, si no l’únic, dels periòdics de referència en el món que compta amb una sòlida bateria de ressorts i mètodes d’actuació tendents a garantir aquesta independència i a evitar manipulacions interessades”.

L’article també denuncia les “pressions” rebudes durant la negociació de l’ERO “fruit de la demagògia populista, les tendències llibertàries de molts dels que ocupen les xarxes socials, la insídia que brolla del fracàs d’alguns competidors, o l’enveja i la gelosia de determinats professionals que sobrevaloren la seva pròpia capacitat i influència en l’univers de les lletres i el periodisme”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram