L’Auditori de Girona va acollir aquest dijous al vespre el lliurament de la setena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local i de la primera edició de la Beca Carles Rahola, en ambdós casos atorgats per la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona.
En aquesta edició, el premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa escrita ha estat per a Miquel Toll i Riera, per les entrevistes realitzades a Jean Marc Rouillan i Benet Salellas publicades a Ariet.cat i la Directa. El jurat n’ha destacat “la capacitat de plantejar entrevistes oportunes pel seu moment històric, la profunditat de la mirada del periodista i els nous elements d’anàlisi que permeten reflexionar més enllà de l’estricta actualitat”.
El Premi Miquel Diumé al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio enguany ha estat per a l’equip de 16 persones liderat per Miquel Curanta, Juli Pedrero i Toni Sellas per la cobertura de les eleccions municipals al Baix Empordà emesa conjuntament per Ràdio Begur, Ràdio Bisbal, Ràdio Capital de l’Empordà i XtraFM Costa Brava. El veredicte en valora “la seva professionalitat, els continguts informatius molt acurats, el rigor periodístic, la qualitat de la producció, la capacitat de coordinar en directe un equip de setze persones, a més de la reivindicació explícita del sector radiofònic local en la memòria presentada”. En aquesta categoria el jurat ha volgut reconèixer públicament l’espai Girona Ara, de Julià Bernabé i Eduard Cid, emès a FeM Girona, per “l’esforç que suposa fer un programa de continuïtat, diari i de quatre hores, dedicat a Girona i comarques gironines”.
En la modalitat de televisió, enguany s’ha distingit Octavi Muní Serra i Joan Antoni López Pinto, de Frame Girona, per Fora de lloc, espai emès a la Xarxa de Televisions Locals, per “la tria encertada tant dels amfitrions com dels convidats i, com a conseqüència, la possibilitat de plantejar a l’espectador un procés de descoberta tant de la trajectòria dels dos personatges protagonistes com dels entorns paisatgístics i gastronòmics”.
Quant al premi a la millor fotografia, s’ha guardonat Aniol Resclosa per la sèrie Minut 91, publicada a l’edició digital del Diari de Girona, per saber “demostrar l’instant de decepció, frustració i impotència d’un equip i d’una ciutat en no assolir la fita desitjada”. En aquesta categoria, el jurat ha fet notar la manca de participació femenina.
Per la seva part, el premi al millor projecte de comunicació periodística ha estat per a Gidària: la revista d’economia solidària de comarques gironines, una proposta de Nina Pagès, Paula Meijide i Sergi Custey. El jurat ha argumentat la distinció perquè, tot i ser l’únic projecte presentat en aquesta modalitat, és “una molt bona iniciativa periodística que inclou valors que s’han de promocionar, com ara la solidaritat, i permetrà omplir un buit en el panorama comunicatiu de les comarques gironines”.
Finalment, el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional s’ha concedit ex aequo. A Narcís Mir, Àlex Cebollero, Gerard Prohies, Sílvia Esteva i Lídia González per TreballemxPalafrugell, per “la creativitat des de la simplicitat i la innovació”. I a Jordi Gamero Aguilera pel Pla de Comunicació del projecte Life Pletera, del qual es destaca “l’estructura d’un pla de comunicació per difondre la iniciativa de “desurbanització” d’una zona de la Costa Brava”.
En aquesta edició, el premi a la millor informació digital ha quedat desert. “Els treballs que s’han presentat en l’edició d’enguany no compleixen prou els requeriments del periodisme digital. S’hi troba a faltar la profunditat que ofereix internet a través dels enllaços, elements multimèdia (vídeo, gràfics animats, etc.) i noves narratives digitals, així com la visualització de dades. S’està reproduint en format web el que es faria en paper”, argumenta el jurat.
Enguany, a les set categories dels Premis Carles Rahola hi optaven un total de 71 treballs de 78 autors (el 2015 van ser 83 de 68). Tots els guardons estan dotats amb 1.000 euros, a excepció del millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000 euros.
El jurat estava format per Mita Casacuberta, coordinadora del Màster en Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat de Girona; Sílvia Llombart, periodista experta en comunicació digital; Jordi López, tècnic de comunicació de la Diputació de Girona; el fotoperiodista Kim Manresa; la periodista Anna Teixidor; Guillem Terribas, president del consell d’administració de Gironina de Llibres i Papers; José Luis Terrón, director de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Ventura, president de la junta de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes.
Primers guanyadors de la beca
Aquest dijous també es van donar a conèixer els guanyadors de la Beca Carles Rahola. En la modalitat professional, dotada amb 1.800 euros, el jurat ha atorgat el premi a Carles Ribera Rustullet pel projecte de recerca Humor retrobat. ‘Pont de pedra’, periòdic satíric a la Girona republicana. El veredicte valora positivament la proposta per “la voluntat de recuperar una capçalera destacada de la premsa gironina, desconeguda i perduda”, la qual té “una gran capacitat de contextualització històrica”.
Quant a la beca en la modalitat universitària, dotada amb 1.200 euros, s’ha atorgat a Laura Teixidor Parra pel projecte de recerca El retorn del català a les escoles després del franquisme tractat a la premsa local gironina (1975 – 1983). El jurat n’ha destacat “la contemporaneïtat i interdisciplinarietat de la recerca, així com el seu valor social i històric”, i n’ha valorat “l’accessibilitat a les fonts, ja que l’Arxiu Municipal disposa de la documentació històrica necessària per dur la investigació a terme”.
El jurat de la beca, a la qual s’havien presentat cinc projectes, estava format per Albert Ballesta, alcalde de Girona; Anna Gironella, en representació de l’Arxiu Històric de la Ciutat; Tània Tapia, de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes; Mita Casacuberta, en representació de la Universitat de Girona; Jordi López, de la Diputació de Girona, i Oriol Cases, de l’Ajuntament de Girona.
