El Govern de la Generalitat ha impulsat un nou acord de país per una campanya electoral lliure de discursos racistes i estigmatitzadors de les persones migrades, que com a novetat incorpora l’adhesió d’organitzacions periodístiques, a banda de partits polítics.
En concret, el document ha estat signat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que tindran una implicació directa en la confrontació i desarticulació dels discursos racistes i estigmatitzadors.
El pacte, que reedita l’establert en les eleccions municipals de 2019, compta amb l’adhesió dels grups parlamentaris de PSC, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem.
L’objectiu de l’acord és “salvaguardar la democràcia” i “blindar espais de debat polític rigorós”, en els quals es respectin els drets fonamentals, durant la campanya per a les eleccions municipals de maig.
Enfortir la societat catalana
En l’acte de signatura, celebrat al Palau de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha subratllat que l’acord persegueix una “societat catalana més inclusiva, més igualitària, lliure de discursos d’odi i xenòfobs o excloents”.
En aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és que “s’enforteixi des d’un punt de vista de llibertats i de justícia, un model de governança amb valors republicans entesos com a més participació, les persones al centre, especialment les més vulnerables que pateixen atacs injustificats per raó de raça, sexe, gènere, ideologia o religió”.
La consellera ha destacat que “el perill és real. L’auge del radicalisme, del racisme, de l’extrema dreta, els atacs a les identitats, a les persones migrants. Aïllar aquests comportaments és una missió que tenim des del Govern, des del Parlament, des dels ens locals i els mitjans”.
Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha afirmat que l’acord demostra que “hi ha una majoria social i política al país que no està disposada a intentar rascar un sol vot ni obtenir un clickbait vulnerant els drets humans de les persones migrades”.
Verge també ha remarcat que “la llibertat d’expressió és manifestament incompatible amb els discursos d’odi, que inclouen els discursos xenòfobs i els discursos racistes que busquen estigmatitzar persones i col·lectius sencers.”
La consellera ha subratllat la necessitat de fer front a “missatges amb vocació de trencar el nostre teixit social i comunitari”, i ha recordat que “assenyalar col·lectius és una pràctica del feixisme”. A més, ha apuntat que l’acord “va més enllà d’afirmar que en campanya electoral no tot s’hi val”.
A la signatura de l’acord també han assistit representants d’entitats municipalistes, dels agents socials, d’organitzacions antiracistes i de defensa dels drets humans, i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Es tracta d’organitzacions observadores de la signatura, “agents imprescindibles en la difusió i el seguiment del compliment del pacte”, destaca el Govern.
Un pacte amb deu punts
L’acord pretén refermar quatre principis: la defensa dels valors democràtics de foment de la convivència i de respecte a la diversitat; la funció pedagògica de la política, que ha d’explicar les causes de les transformacions socials i explorar solucions als reptes que aquestes plantegen; la responsabilitat sobre els efectes dels discursos polítics que s’emeten, i el compromís per un discurs que contribueixi a construir una societat cohesionada.
El pacte s’estructura en deu punts:
- Contribuir a protegir la qualitat democràtica davant l’increment dels discursos racistes i excloents, i enfortir el debat públic com a eina per abordar conflictes i per prendre decisions a partir de l’anàlisi d’informació i els arguments rigorosos.
- Fer un pas endavant i evitar els discursos que inciten a l’odi, que incitin a passar del racisme latent a actes de racisme, aportant dades i bones pràctiques per contrarestar arguments racistes.
- Fer conèixer els beneficis que les migracions i la diversitat cultural i lingüística han tingut i seguiran tenint per al nostre país, i explicar-ne les causes estructurals. Reforçar el discurs sobre el fet migratori com a realitat estructural i no com a amenaça o problema social; facilitar el respecte entre tota la població, posant l’accent en allò que compartim, amb independència dels orígens, i posar exemples de resiliència i empoderament, així com de l’aportació de les persones migrades i racialitzades al conjunt de la població.
- Adreçar el mateix discurs sobre les migracions, la diversitat lingüística, cultural, religiosa i l’etnicitat a tots els públics i en tots els contextos. Evitar els discursos que incitin al racisme o que siguin oportunistes per a un entorn social concret.
- Incidir en la valoració de les persones per les seves característiques individuals, i no atribuir-los comportaments associats als col·lectius amb què són o poden ser identificats per origen, creences o etnicitat. Tampoc a la inversa: no atribuir als col·lectius comportaments individuals.
- Garantir i vetllar per la necessitat d’emetre missatges respectuosos amb els drets dels infants que no estigmatitzin aquells que es troben en una situació de tutela per part de l’Administració.
- Basar missatges, visions i opinions sobre les migracions i sobre les persones racialitzades en dades disponibles i contrastables i no en percepcions subjectives ni en dades tretes de context. Garantir el dret a la informació veraç i la transparència de les fonts i interpretar de manera responsable les estadístiques vinculades a les persones migrades i racialitzades.
- Denunciar els problemes de convivència que hagin estat provocats per reaccions d’ideologia racista i xenòfoba i cercar un diàleg constructiu a la societat quan hi hagi problemes de convivència, sense contribuir a incrementar-los. Contextualitzar els temes analitzats, les problemàtiques abordades i les solucions que proposi la societat i els experts en el marc competencial corresponent, garantint la llibertat d’expressió i informació.
- Garantir el dret de representació de les persones migrants i racialitzades en tots els espais de discussió i debat en què es confrontin idees sobre el model de societat que volem.
- Vetllar pel compliment dels punts anteriors i, si escau, denunciar males praxis quan s’incompleixin. Lluitar contra les fake news i desmuntar els missatges basats en mentides, dades no contrastades i afirmacions sense fonaments, responsabilitzin la població migrada i/o racialitzada del malestar social.
