Alberto Núñez Feijóo, president del PP, i Alejandro Fernández, president del PPC [foto: RTVE].
Una segona conclusió destacada de l’informe és que els mateixos tres mitjans (TV3, TVE Catalunya i RAC1) van donar prioritat al conjunt de partits per sobre de la suma de governs, com sol succeir en els anys en què se celebren eleccions. En canvi, Catalunya Ràdio va prioritzar la presència del conjunt dels partits.
“El pluralisme polític gaudeix de bona salut als principals mitjans audiovisuals de Catalunya. El temps que dedica TV3 a les principals forces polítiques és força equilibrat, i que el PP –principal partit de l’oposició a l’Estat, però quarta força a Catalunya– encapçali el rànquing n’és una mostra”, assenyala Enric Casas, el conseller del CAC responsable de l’àmbit de pluralisme.
“Les dades quantitatives són molt correctes i caldria baixar a anàlisis més qualitatives per poder esbrinar possibles biaixos”, afegeix Casas sobre l’informe semestral El pluralisme polític en els continguts informatius i d’actualitat de la televisió i de la ràdio lineals. Juliol-desembre del 2024.
El treball analitza el pluralisme polític de TV3, TVE Catalunya, betevé, Catalunya Ràdio i RAC1. L’informe, referit al segon semestre del 2024, recull les dades històriques des del 2020 i, en alguns casos, ofereix informació sobre la totalitat del 2024. A més, inclou una relació de les persones que van participar en tertúlies d’actualitat política en el darrer semestre.
Distribució del temps entre els partits
Pel que fa a la distribució del temps de notícia en els informatius diaris entre els diferents partits (sense comptar el temps dels governs), TV3 va donar la màxima presència a la suma del PP i el PP Catalunya, amb l’11,2 % del total per a la totalitat del 2024. En segona, tercera i quarta posició van situar-se ERC, PSC+PSOE, i Junts. Els quatre partits van estar en un rang molt estret d’1,4 punts percentuals.
En el cas de TVE Catalunya, el PP+PPC també va quedar primer, amb l’11,6%, seguit, per aquest ordre, del PSC+PSOE, Junts i ERC, en un rang de només dos punts percentuals.
Pel que fa a RAC1, el PP+PPC també va encapçalar el rànquing, amb el 10,8% del temps total de partits, seguit d’ERC, PSC+PSOE i Junts, en un rang de gairebé dos punts percentuals.
En canvi, Catalunya Ràdio va donar la màxima presència, pel que fa als partits durant el 2024, a ERC, amb el 9,7% del temps total, seguida per Junts, PSC+PSOE i PP+PPC, per aquest ordre.
Distribució dels governs/partits
La segona gran variable de l’informe es refereix a la distribució del temps de notícia entre el conjunt de governs i el conjunt de partits. En la majoria dels mitjans es va registrar el resultat habitual segons el qual els partits tenen més presència en els anys electorals, com va ser el cas de 2024 per partida doble, amb eleccions al Parlament i europees. També es pot veure en l’historial que els governs van tenir una presència molt accentuada els anys de la pandèmia (2020 i 2021).
En aquest cas, amb dades del segon semestre del 2024, TV3 va donar el 53,6% del temps total dels informatius al conjunt dels partits i el 46,4% restant a l’agrupació de governs. Els dos executius principals van ser el Govern de Catalunya, amb el 17,7%, i el Govern de l’Estat, amb el 17,3%.
TVE Catalunya i RAC1 van tenir una distribució similar, en el sentit de prioritzar els partits, mentre que Catalunya Ràdio, en sentit contrari, va donar el 60,6% del temps als governs.
El cas de betevé
L’informe del CAC inclou també la televisió local betevé, que va seguir un patró diferent dels mitjans d’àmbit nacional. En concret, va accentuar la presència dels governs, fins al 64,9% del temps, mentre que els partits van obtenir el 35,1% restant. Amb dades del conjunt de 2024, la principal formació política va ser Sumar, seguida per Junts, ERC i PP+PPC.
La presència de la dona política s’estanca
L’estudi també detecta un estancament de la presència de les dones durant el 2024, que se situa al voltant del 35% en els cinc mitjans analitzats. Per exemple, TV3 va donar presència a les dones polítiques en el 35,7% del temps de notícia dels informatius diaris. El resultat més baix va correspondre a TVE Catalunya, amb el 34,3%.
La reducció va ser comuna a tots els mitjans, atès que en tots els casos es va arribar a un pic els anys 2021 o 2022, segons el cas, puntualitza el CAC.
Tanmateix, la reducció de la presència de la dona va quedar compensada, també en tots els casos, amb un increment de la quota femenina en els programes de tertúlies.
Així, TV3 situa la proporció de dones polítiques en el 46,1%; és a dir, una mica més de 10 punts percentuals per sobre de la quota de dones en els informatius. El que més destaca, tant per l’increment com pel resultat final, és Catalunya Ràdio, que afegeix 13 punts percentuals a les dades dels informatius, i com a resultat, ofereix una presència de dones polítiques a les tertúlies del 47,8%.
L’informe constata que la dada més discreta en relació amb les dones és la de TVE Catalunya, que incrementa 3 punts el percentatge en els informatius, amb la qual cosa la quota de dones polítiques a les tertúlies és del 37,3%.
