L’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) ha presentat l’Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018, que arriba a la desena edició amb l’objectiu d’analitzar i interpretar les dinàmiques que es produeixen en l’ecosistema mediàtic del país. El factor determinant del nou treball és el procés polític català.

En el bienni  2017-2018, l’estudi observa tres dinàmiques generals. Per una banda, que l’estructura de l’espai català de comunicació català evoluciona i es troba en una fase avançada de digitalització. Per l’altra, que els esdeveniments polítics relacionats amb el procés català reforcen tendències que s’estan produint en l’àmbit internacional, especialment la polarització, la desinformació i l’espectacularització. Finalment, les singularitats es donen en la dimensió lingüística i en les polítiques de comunicació.

“Hi ha una tendència a fer la informació més espectacle. Això ja passava a altres països europeus i anglosaxons, però en el cas català no s’havia fet tan evident com amb l’arribada dels esdeveniments polítics, que posen en primera línia uns fenòmens que estaven latents”, ha dit a l’ACN Carmina Crusafón, professora de la UAB i autora de l’epíleg de l’informe.

El document constata que les ràdios generalistes guanyen terreny; TV3 recupera el lideratge i laSexta augmenta audiència a Catalunya; i els diaris digitals en català consoliden el seu protagonisme. L’efecte més important del 155, des del punt de vista empresarial, ha estat segons l’informe el trasllat del grup Planeta a Madrid, i pel que fa a les finances de la Generalitat, l’endarreriment del pagament dels ajuts, especialment als mitjans digitals.

Els temes que més interès han suggerit pel que fa als mitjans han estat el paper de la CCMA en el procés i si aquesta ha estat “instrumentalitzada”. També la deslegitimació de la figura del professional de la informació vers un periodisme més tranquil, que vulgui contrarestar l’impacte de l’espectacularització. Els mitjans locals han estat “més fidels en el tractament, menys espectacular”, i en canvi els nacionals han mostrat una imatge “més polaritzada”.

Pel que fa a la dimensió internacional, un dels principals focus ha estat la comparativa de Catalunya amb el cas escocès. L’escenari internacional “dominat per la dinàmica de les notícies falses” ha penetrat en l’ecosistema català, i malgrat el procés no és l’origen del fenomen, n’ha estat la guspira, segons l’informe.

Ús del català

Respecte a la dimensió lingüística, el document percep un augment del català en la premsa, una recuperació de l’estabilitat en llibres, ràdio i televisió, i una presència minoritària en el cinema i els videojocs. A més, es valora molt positivament el naixement de la televisió pública valenciana, À Punt.

Quant a les polítiques de comunicació catalanes, segons l’informe pateixen dos reversos: els judicials, que no les autoritzen, o bé dificultats pressupostàries. Amb tot, es posa de relleu la complexitat per definir les polítiques públiques.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram