El quiosc de la família López Parellada està situat a la cantonada dels carrers Mallorca i Marina (foto: Felipe Valenzuela).

Poques persones veuen l’evolució d’un barri com ho fan els quiosquers de la ciutat. I pocs quiosquers han vist l’evolució del barri de la Sagrada Família de Barcelona com ho ha fet en Joan López, que des de fa 20 anys té el seu quiosc als peus del temple. “Aquesta zona s’està morint”, diu ràpidament en ser preguntat per la situació del barri on treballa cada dia. “Quan es perd un veí, el seu pis es converteix en un de turístic”, diu qui ha resistit durant dècades l’augment d’un turisme massiu que afecta un barri i una ciutat sencera.

El negoci de la família López Parellada, que forma part de l’eix comercial de la Sagrada Família, abans estava a la Dreta de l’Eixample, a la cantonada entre el carrer Pau Claris i l’avinguda Diagonal. “Tot allò es va morir i ens vam moure. Els veïns marxen i arriben les oficines”, explica el propietari. En Joan tira endavant el quiosc amb la seva dona, la Maite Parellada. Els dos són part d’un gremi que cada dia sembla estar més i més amenaçat, tot i que la seva família en forma part des de fa tres generacions.

Quiosc com a herència

En Joan va començar a treballar al quiosc del seu pare des de petit. “Amb 15 anys ja estava al quiosc, però ell hi va començar a treballar encara des de més petit”, recorda el quiosquer. Ara fa cinc anys que en Joan és el titular de l’establiment. “Jo soc mecànic, però quan em van oferir continuar amb el negoci de la família vaig valorar què m’agradava més”, explica. Als seus fills els oferirà el mateix camí. “En tinc un de petit que està fent l’ESO i dos que estudien el grau mitjà d’informàtica”, relata. “Quan arribi el moment, els hi proposaré, però han de fer el que vulguin. El quiosc sempre serà aquí”, afegeix.

A dins del quiosc hi ha imants, bosses de tela, revistes i diversos souvenirs decorats amb la imatge de la Sagrada Família. A sota de tot hi ha els diaris de premsa escrita. “La nostra forma de consumir ha canviat i hi ha pocs establiments que s’estan adaptant. Els turistes no compren diaris”, assegura el propietari del quiosc. A les onze del matí, però, ja li queden pocs exemplars de premsa diària. “Això és cíclic, com la vida dels barris. Els clients van i venen igual que la vida a certs punts de la ciutat. Només ens hem d’adaptar”, afirma de forma pragmàtica.

Noves fonts d’ingressos

Traslladada al món dels quiosquers, aquesta necessitat d’adaptació dels comerços envers les noves maneres de consumir també és una problemàtica important a tractar. Des de fa un temps s’han conegut casos de quioscos que fan petits canvis en els serveis que ofereixen. A ulls d’en Joan aquest canvi de mentalitat és necessari per sobreviure, tot i que defensa que es facin sempre “de manera correcta i legal”.

Les declaracions del quiosquer no són gratuïtes, ja que les fa en referència al cas d’un quiosc de Gran de Gràcia que va instal·lar un caixer automàtic, a mitjans del 2019, en un lateral. Pocs dies després d’assabentar-se d’aquesta notícia, l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona va avisar els seus associats que l’empresa que s’estava encarregant d’instal·lar aquests caixers als quioscos de la ciutat no tenia autorització municipal per fer-ho. “Aquests establiments són de l’Ajuntament i es necessiten uns permisos en concret per afegir o treure productes i serveis”, explica en Joan, que també és vocal de l’entitat que agrupa els venedors de premsa diària. “Hi ha altres iniciatives que barregen quioscos amb l’hostaleria, però que tampoc s’haurien de fer per temes sanitaris”, afegeix.

El posicionament dels venedors no és contrari a la manera de produir nous ingressos, sinó al mètode per fer-ho. Dit això, des de l’entitat asseguren que s’està treballant en la manera de legalitzar, de moment, l’opció d’afegir un caixer automàtic als quioscos que ho demanin. I és que consideren que aquest canvi, per molt petit que sembli, podria ajudar a mantenir viu el món dels quiosquers. Ara per ara, els petits canvis que s’estan duent a terme tenen a veure amb l’arribada al món de les xarxes socials.

 

Article publicat a Línia Eixample.