El ple del Tribunal Constitucional ha aprovat per unanimitat quatre sentències que estimen de forma parcial els recursos d’inconstitucionalitat relatius al règim lingüístic contemplats en quatre lleis catalanes, tot i que la majoria d’articles recorreguts han estat avalats.

Una de les afectades és la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya de 2005, que la setmana passada ja va ser esmenada parcialment en altres aspectes. En aquesta ocasió, la gran majoria de preceptes recorreguts pel PP han estat avalats pel Constitucional.

Així, el TC considera constitucional que el català sigui la “llengua normalment emprada” pels mitjans audiovisuals públics, “sempre que no suposi l’exclusió del castellà”. També declara constitucionals els articles que reclamen a les prestadores privades de serveis de comunicació que es garanteixi que la major part dels canals siguin en català i que preveuen la valoració del grau d’ús d’aquesta llengua com un dels criteris per a l’adjudicació de llicències.

L’Alt Tribunal entén que la normativa “persegueix la normalització lingüística, sense excloure el castellà, i sense donar lloc a un desequilibri en el règim constitucional de cooficialitat d’ambdues llengües”.

En canvi, la sentència considera inconstitucional l’incís de l’article 80.f que insta a “fer una separació clara entre informacions i opinions” . El TC accepta la “importància” de distingir entre llibertat d’informació i d’expressió, però recorda “la dificultat real de separar” les opinions de la narració de fets. “En establir aquesta diferenciació tan clara, la llei recorreguda imposa una obligació que causa un efecte descoratjador de l’exercici del dret, i això precisament per la dificultat de complir-ho, per exemple, en programes de debat o tertúlies, on es barregen les dues facetes”, assenyala.