En els primers cinc dies de campanya electoral, el temps que els informatius dediquen a les protestes dels periodistes pels blocs electorals sumen 8 minuts i 47 segons a TV3; 3 minuts i 13 segons al 3/24; 1 minut i 25 segons a TVE Catalunya, i 1 minut 46 segons a Barcelona TV. Així ho ha constat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha alertat que aquest minutatge dedicat a mostrar el desacord dels professionals es situa “a poca distància i en algun cas clarament per sobre” del temps dedicat a alguns partits.

A més, el CAC ha constatat que, enguany, l’acció dels professionals no s’articula des d’un model únic “sinó que adopta diferents formats”, i que en el cas de TV3 i del 3/24, els periodistes “han fet notícia d’ells mateixos amb sengles reportatges sobre els motius de la seva protesta”. Segons el Consell, d’aquesta manera els professionals dels mitjans “estan aconseguint més notorietat que les activitats i propostes electorals dels partits que concorren a les eleccions”. 

“Erosió sistemàtica” en la confiança dels ciutadans

En una declaració aprovada aquest dimecres pel Ple del Consell, l’ens manifesta que, pel que fa a les televisions i ràdios públiques, els períodes electorals “constitueixen un moment clau” en la prestació d’un servei públic perquè els ciutadans es formin les seves opinions de manera “correcta i lliure”. Per això, el CAC considera que “han de disposar d’uns plans de cobertura informativa, als quals s’han de subordinar altres consideracions”, entre elles els punts de vista personals i corporatius dels professionals.

En conseqüència, el Consell, tot i considerar que les accions de protesta són “legítimes en molts altres contextos”, en períodes electorals troba que generen “una erosió sistemàtica de la confiança del ciutadà en la qualitat de la prestació del servei públic”, cosa que, segons el seu parer, presenta una “especial gravetat”.

El CAC recorda que en diverses ocasions ha expressat la defensa d’un model que “garanteixi millor el principi de professionalitat i superi el sistema d’assignació de temps i ordenació estrictes” dels blocs electorals, però considera que la “reiteració” de la protesta dels periodistes pot fer que, per als teleespectadors, “plani l’ombra de la sospita sobre la qualitat de la informació” dels mitjans públics.

Els titulars del servei i la Junta Electoral

En la declaració del CAC, l’ens també recorda que els continguts emesos són responsabilitat del “titular del servei sota la direcció del qual duen a terme la seva activitat els professionals que hi treballen”.

En aquest sentit, remarca que l’assumpció del paper institucional que correspon als mitjans públics, la interiorització i compliment de les missions de servei públic, així com l’execució de les decisions i directrius que emanen dels òrgans legalment encarregats de fer-ho, constitueixen “deures que inexcusablement han de guiar el comportament dels i les professionals més enllà de les seves posicions i punts de vista”.

Finalment, el CAC reitera que el “respecte als principis que guien la qualitat de les informacions” en els processos electorals hauria d’implicar “revisar” els criteris de la Junta Electoral Central. Segons el Consell, fins ara la Junta ha aplicat “la doctrina més restrictiva pròpia dels espais gratuïts de propaganda”.

La computació dels temps dedicats a les protestes dels professionals s’han realitzat en el marc de les dades que el Consell recopila per fer l’informe sobre pluralisme durant la campanya electoral, i que implica fer un seguiment dels teleinformatius i magazins de diverses televisions i ràdios públiques i privades de l’àmbit català.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram