El Reglament de la Llei General de Comunicació Audiovisual estableix un màxim de 12 minuts de publicitat per “hora de rellotge” a les televisions. Mediaset, però, va recórrer en entendre era massa restrictiu i imposava regles que van més enllà de la pròpia llei i de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual. Per al grup, les restriccions no havien de ser per hora natural, sinó per hora correguda, que donaria una “major flexibilitat” a la programació.
El Tribunal Suprem ha avalat el Reglament en una sentència on troba “lògic” que s’hagi optat pel concepte hora de rellotge, ja que es garanteix millor la protecció dels interessos dels espectadors i s’evita la inseguretat jurídica en l’aplicació dels límits temporals a l’hora d’emetre publicitat. El TS també remarca que amb l’hora correguda es complicaria el control del temps publicitari.
Mediaset també havia recorregut un altre punt del Reglament on es limitaven a cinc minuts per hora les autopromocions amb l’objectiu d’excloure els avançaments de programació. El Suprem ho ha desestimant argumentant que així s’eviten abusos i utilitzacions improcedents. La sentència també troba ajustat a dret el Reglament pel que fa al patrocini i la publicitat en retransmissions d’esdeveniments esportius.
