El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat una resolució de la Generalitat de l’any 2006 per la qual es van atorgar a COMRàdio 22 freqüències que corresponien a operadors privats. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR) va presentar un recurs contenciós administratiu demanant l’anul·lació de la resolució en entendre que era “contrària a l’ordenament jurídic”, i va reclamar “deixar sense efecte” les freqüències assignades per tal que fossin retornades al sector privat.

Ara, el TSJC considera que la resolució no s’ajusta a dret i l’anul·la. La sentència argumenta que la resolució és contrària “als principis del pluralisme informatiu i lliure concurrència”. A més, considera que “no es justifica de cap manera que les invocades necessitats de radiodifusió pública” es compleixin “a costa de la porció de l’espai radioelèctric destinat a les emissores particulars”. Per tot plegat, insta a què les freqüències afectades es tornin a assignar conforme a dret.

La COM recorrerà

El director general de COMRàdio, Francesc Triola, ha anunciat que l’emissora recorrerà davant el Tribunal Suprem la sentència del TSJC. Triola assegura que “errors administratius o de procediment, que en cap cas són responsabilitat de COMRàdio, no es poden convertir en un instrument per tal de limitar el desenvolupament del nostre projecte de ràdio pública al servei de la ciutadania de Catalunya”.

Segons ell, “no és cap sorpresa” que la patronal de les ràdios privades “utilitzin totes les estratègies possibles per tal d’impedir l’enfortiment de les emissores de titularitat pública”.

A més, ha vinculat el recurs que en el seu dia va presentar l’ACR amb el recent informe en què demana el tancament de COMRàdio. “Les pretensions de la patronal privada només han aconseguit una onada de suport a la ràdio pública, i de manera especial a COMRàdio, a la qual s’hi ha sumat la pràctica totalitat de partits polítics, professionals dels mitjans de comunicació i la societat civil”, ha recalcat Triola.

“No s’ha de plantejar el debat sobre com cal finançar i regular els mitjans públics amb maniobres d’assetjament a tots els fronts, inclòs el judicial, per buscar l’interès econòmic privat, en contraposició als interessos comuns de la ciutadania”, ha reblat el director general de la COM.

Els arguments jurídics de COMRàdio

La Llei General Audiovisual disposa a l’article 40.2 2 que l’Estat, les Comunitats Autònomes i els Ens locals –entre el que hi ha el Consorci de Comunicació Local (CCL) – podran decidir la prestació del servei públic de comunicació audiovisual amb objecte d’emetre canals generalistes o temàtics. Aquest servei públic es presta en règim de gestió directa i no sotmès a règim de concessió.

Segons la COM, en conseqüència “esdevé d’impossible compliment la sentència “en haver quedat tècnicament derogades les disposicions del pla tècnic i les disposicions que se’n deriven”, ja que el servei públic es presta directament per l’ens local “sense necessitat de la concessió material de les freqüències”.

L’emissora també assenyala que l’acord 201/2010 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) “legitima” la competència del CCL com a entitat pública per a prestar el servei de ràdio en règim de gestió directa de les 22 freqüències posades en qüestió. L’acord del CAC, diu la COM, és ferm i, per tant, “és el títol que substitueix la concessió administrativa que ja no és necessària”.