El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat en part un recurs presentat per la Cope contra un dictamen del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) del 2005 en què considerava que l’emissora va “vulnerar els límits constitucionals de l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió i informació”. El TSJC corregeix així una sentència anterior del Jutjat número 13 de Barcelona, en què es donava la raó al CAC, tot i que parcialment.
En concret, la sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal no nega la vulneració de drets per part de la Cope (el punt 1 de l’acord del CAC), ni critica que l’ens ho comuniqués al Ministeri d’Indústria (punt 4), però sí afirma que “no és competent” per advertir la Cope sobre l’incompliment de les seves obligacions (punt 2) ni per ordenar la difusió pública dels seus acords (punt 3).
La resposta del CAC
El Consell ha reaccionat recordant que la sentència del TSJC no anul·la el primer i principal punt de l’acord de l’ens, però mostra la seva “perplexitat” davant de la interpretació del Tribunal en relació als termes ‘advertiment’ i ‘difusió’, inclosos en el segon i tercer punts de l’acord del CAC, “l’exercici dels quals el tribunal no reconeix a aquest organisme”.
El CAC entén, en canvi, que la funció de vetllar pel respecte dels drets i llibertats públiques “comprèn, necessàriament, la de constatar la seva vulneració, clarament legitimada pel propi tribunal, i la d’advertir-la”.
En un comunicat, el Consell assegura que de la sentència “es desprèn que el Tribunal atribueix a la difusió pública naturalesa sancionadora”. Però el CAC entén que la publicitat de tots els acords és “l’expressió del principi de transparència que ha de presidir l’actuació de totes les autoritats de regulació”. Així ho reconeix, segons remarca el Consell, el propi Tribunal Constitucional i el Tribunal de la Unió Europea, i forma part de la pràctica de totes les autoritats reguladores d’Europa.
Antecedents
Els fets es remunten al 2005, quan el CAC va atendre favorablement les queixes de diversos ciutadans per les opinions sobre la política catalana emeses als programes La mañana i La linterna, dirigits respectivament per Federico Jiménez Losantos i César Vidal.
El Consell va entendre que aquelles opinions contenien “insinuacions amb aparença d’informació contrastada, orientades a generar el descrèdit de les institucions catalanes, així com a projectar una imatge completament deformada del clima social que es viu en aquest país”.
La Cope va acudir als jutjats de Barcelona al juny del 2006, però aquests van donar la raó al CAC. Ara, el TSJC ho esmena en part.
