Els 40 anys d’història de TV3 i Catalunya Ràdio, en una exposició retrospectiva

La recreció d’un plató del Telenotícies, el patinet del Petri (del Club Super3) o el vestit de la Vanessa (que interpretava Lloll Bertan al programa El joc del segle) són algunes de les curiositats que aplega l’exposició retrospectiva Connectem. 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio que es podrà veure fins al 25 d’agost al Disseny Hub Barcelona. D’ençà el 1984, quan es van iniciar les emissions de la televisió i la ràdio públiques del país, l’audiència podrà reviure una tria de programes, de veus, de cares i objectes que formen part de la memòria col·lectiva.

“És un relat que explica la incidència que han tingut els mitjans de comunicació públics al llarg d’aquests 40 anys, i la intenció és que la ciutadania se la faci seva, s’hi senti identificada”, ha subratllat la consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Carme Figueras.

La mostra, comissariada per Lluís Nacenta i Francesc Cano, s’ha dividit en quatre espais diferenciats: informació, ficció, entreteniment, i servei i participació, “com a pilars cabdals” de TV3 i Catalunya Ràdio, segons els comissaris. I, finalment, un darrer espai –com a epíleg– on s’imagina el 3Cat d’aquí a 40 anys.

L’exposició té quatre espais diferenciats: informació, ficció, entreteniment, i servei i participació

La mostra s’obre amb un seguit de pantalles que mostren l’evolució dels logotips dels diferents canals de televisió i ràdio públiques del país. Nacenta ha posat en valor “el grafisme històric” que han aportat TV3 i Catalunya Ràdio al país. És el preludi del primer espai dedicat a l’actualitat, amb una recreació d’un plató del Telenotícies i d’un estudi de Catalunya Ràdio on els visitants podran accedir-hi.

El director de TV3, Sigfrid Gras, ha assegurat que “els informatius han estat el nostre angle vital i amb una audiència que ens ha fet confiança des del primer dia, que ens ha fet líders”. Aprofitant l’avinentesa, Gras ha avançat que “ben aviat hi haurà nous formats i nous platós per als informatius”.

En la recreació de l’estudi de Catalunya Ràdio –la taula de l’estudi 1–, els visitants poden escoltar una selecció amb els millors moments de la història editats per Santi Carreras. “La ràdio s’ha demostrat com el mitjà més flexible i més capaç d’adaptar-se als canvis, i aquesta exposició n’és una mostra”, ha dit el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda.

En aquest sentit, un dels comissaris de la mostra, Francesc Cano, ha reivindicat “la llengua i la cultura com a elements de cohesió i de connexió de catalanitat, no de catalanisme”. En aquest sentit, Cano ha afegit que “és un esforç fet durant aquests 40 anys, i ara també, de traspàs cap al 3Cat”.

Francesc Cano ha reivindicat “la llengua i la cultura com a elements de cohesió i de connexió de catalanitat”

La mostra es dedica a recopilar històries d’aquestes quatre dècades. És l’espai de Poble Nou –la primera sèrie de ficció–, de les sintonies i de personatges inoblidables que formen part de l’ADN de l’audiovisual català, i que el visitant pot esbrinar. Així, els espectadors poden fotografiar-se amb les imatges de l’Escurçó Negre, les Tres Bessones o el Magnum. Un hall of fame a la catalana. “La producció de ficció pròpia i la traducció de produccions estrangeres han estat un altre segell dels mitjans públics catalans”, ha subratllat Nacenta.

La pantalla següent de l’exposició té a veure amb els concursos, programes d’humor, late nights i programes culturals. Així és com TV3 i Catalunya Ràdio han creat comunitat. En aquest espai, es pot veure la cadira de la presentadora del FAQS, la butaca de La nit al dia de Mònica Terribas, els sofàs de l’A pèl o la cadira de públic de Filiprim. A més, també hi ha un espai per a les cares i les veus icòniques de la televisió i la ràdio.

La mostra també proposa un exercici d’imaginació als visitants de com serà 3Cat el 2064

Un altres espai és una mostra de la implicació de l’audiència en tot el que fan TV3 i Catalunya Ràdio. “Hi ha hagut fenòmens –com La Mataró o el Club Super3– que no han tingut cap altra televisió al món”, ha destacat Nacenta. També la contribució de l’audiència amb fotografies –més de 180.000– enviades pels telespectadors a l’espai d’El temps, o les trucades a La nit dels ignorants.

Finalment, el darrer espai proposa al visitant un exercici d’imaginació de com serà 3Cat l’any 2064 –d’aquí a 40 anys–. Així, segons Nacenta, “s’han recreat quatre hipòtesis fictícies diferents per imaginar quatre possibles escenaris de futur de la plataforma, que tenen una relació rellevant amb els reptes del present”. Aquest treball s’ha fet amb estudiants dels graus de Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat, i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i professionals de 3Cat.

 

Aragonès: “Catalunya avui no s’entendria sense TV3 i Catalunya Ràdio”